Vés al contingut

Ramon Llull

De Viquidites
Infotaula de personaRamon Llull
Ramon Llull
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Palma (Mallorca)
1232
Mort valor desconegut, 
1316 (83/84 anys)
Ocupació Filòsof, escriptor, teòleg, missioner, astròleg, poeta, clergue i novel·lista
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Ramon Llull (ciutat de Mallorca?, 1232/33 — En mar, entre Tunis i Mallorca/Mallorca, 1316) fou un escriptor, filòsof, místic i missioner mallorquí.

  • S'ha d'entendre allò que estimes i s'ha d'estimar allò que entens.[1]
«El Dr. Amador Vega». Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 11 (2002), p. 110.

Llibre de les bèsties (1287-1289)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Llibre de les bèsties
  • La noblesa de rei s'ha de correspondre amb la bellesa de persona: que sigui gran, humil, i que no faci mal a la seva gent.[2]
De l'elecció del rei.
  • La bèstia més orgullosa i aquella on hi ha més avarícia que en cap altra és l'home.[2]
De com Na Renard fou porter del rei.
  • El dany que ve d'un mal príncep és incalculable: una, pel mal que fa; l'altra, pel bé que podria fer i que no fa.[2]
Dels missatgers que el Lleó envià al rei dels homes.
  • Tota promesa és vana sense testimonis.[2]
De la mort de Na Renard.
  • El tema d'aquesta Art és Ia resposta a totes les preguntes.[3]
El Ars Generalis Ultima de Ramon Llull.
  • Però el mal existeix en el món, com sabem per l'expèriència. Per tant, se'n conclou que el món no és etern.[4]
La búsqueda de la lengua perfecta.

Citacions sobre Ramon Llull

[modifica | modifica el codi]
  • La figura d'aquest home sempre és d'actualitat, perquè els seus punts d'atracció són inexhauribles.[5]
Ramon Llull i el lul·lisme, 1985. — Jordi Rubió i Balaguer
  • El model [filosòfic] de Llull és el model del savi, el model del místic... Un cop has vist, un cop has entès..., no t'ho quedes per a tu, neix la comunicació als altres.[1]
«El Dr. Amador Vega». Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 11 (2002), p. 122. — Amador Vega

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Segura, Pere; Vega, Amador «El Dr. Amador Vega» (PDF). Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 11, (2002) [Consulta: 23 agost 2016].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Llull, 1999.
  3. Künzel, Werner; Cornelius, Heiko «El Ars Generalis Ultima de Ramon Llull» (pdf). Revista Española de Filosofía Medieval, 5, (1998), pàg. 97 [Consulta: 23 agost 2016].
  4. Eco, Umberto «La búsqueda de la lengua perfecta» (pdf). Edición electrónica de www.philosophia.cl / Escuela de Filosofía Universidad ARCIS, (1994), pàg. 49 [Consulta: 23 agost 2016].
  5. Rubió i Balaguer, Jordi. Ramon Llull i el lul·lisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985 (Biblioteca Abat Oliba ; 37). ISBN 8472026779 [Consulta: 1471929051]. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Llull, Ramon. Llibre de les bèsties. Barcelona: Hermes, 1999 (Biblioteca Hermes. Clàssics catalans ; 1. Narrativa). ISBN 84-8287-400-4. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]