Alberic

Alberic és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Ribera Alta.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Alberic és poble ric per l'arròs de fora coto, per les anyades de seda i les jugades de loto.^[1]
Alberic, poble ric des de la jugada del loto.^[2]

Fa referència a la grossa que tocà a Alberic en un dels primers sorteigs que se'n celebraren.

Benimodo no té modo i Carlet no té un poquet, a Alzira la pegunta i a Alberic el ramellet.^[3]^[4]
D'Alberic a València va el tren que vola, i per això li diuen la Panderola.^[5]
Els d'Alberic són rateros.^[1]
En Alberic, molta panxa i poc melic.^[1]

(var.) En Alberic, ni panxa ni melic.^[1]

En Alberic no tenen melic, i un poquet que en tenien se'ls ha florit.^[1]
Qui vullga viure poc i morir ric, vaja a Alberic.^[2]
Quan beuen de la botija les d'Alberic, tota la panxa se'ls pixa cap al melic.^[5]
Roscans són els de l'Alcúdia, els de Carlet lleganyosos, els de Guadassuar carabassots, a Benimodo cuquellos, a Alberic raters i a Alginet tomaquers^[6]
Si vols, sent pobre, viure com a ric, ves-te'n a Alberic.^[2]
Si vols ser ric, ves-te'n a Alberic; si vols ser més, a Massalavés.^[2]
Si vols viure poc i fer-te ric, ves-te'n a Alberic.^[7]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Sanchis Guarner, 1983, p. 122, Vol. 5. Sector central interior.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Sanchis Guarner, 1983, p. 121, Vol. 5. Sector central interior.
↑ Parés i Puntas, 1999.
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 100, Vol. 5. Sector central interior.
↑ ^5,0 ^5,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 123, Vol. 5. Sector central interior.
↑ Jordà Mulet, 2014, p. 210.
↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 120, Vol. 5. Sector central interior.

Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.