Ametlla
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | drupa, fruita seca i llavor |
 | |
L'ametlla, ametla o metla és la llavor comestible de l'ametller (Prunus amygdalus).
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Avellanes, ametlles i figues són bones amigues.[1]
- Per Cinquagesma, ametlla plena.[1]
- (var.) Per l'Ascensió, no és ametlla ni ametlló.[1]
- (var.) Per l'Ascensió, no és metla ni ametló.[2](Mall., Men.)
- Quan el març trona, l'ametlla és bona.[2]
- Una ametlla no fa quartera.[2](Val.)
- Una ametla s'adreça, i un quern no.[2](Manacor)
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- A veure si m'endevines
aquesta que no és puntosa:
què és que té sa pell enmig
i es ossos fora?[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Estar o tornar-se gras
- Fer mala ametlla.[2](El Vendrell)
- Tenir una mala impressió d'una cosa.
- Dominar o apoderar-se d'alguna cosa.
- Fer un dia curt.
- No morirà de suc d'ametlles![2]
- Es diu en to amenaçant a una mala persona, qui té mal cor amb els altres.
- Enriquir-se o guanyar molt en un negoci.
- Fet difícil de realitzar.
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- —Noia, noieta, / que fas aquí dalt? / —Trenco ametlletes / pel pobre pardal. / —No n'hi trenquis gaires, / que li faran mal.[4](Blanes)
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ametlla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.