Butoni
 Socarrat d'un butoni datat entre 1490 i 1550 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 |
Un Butoni (Horta de València), Botoni (Safor) o Bataroni (Ribera del Xúquer), el Toni (Comtat), Butatoni (Camp de Morvedre), Batoni (Terra Alta) és una mena de monstre, personatge habitual en el bestiari de l'imaginari valencià, que es dedica a fer malifetes, amb el que fer por als xiquets menuts.[1]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Atenció als ploraners i ploraneres que el Butoni va entrant per les cases...[2]
- El butoni deia: Marieta ja estic en el segon escalonet.[3]
- Estigues quet, mira que ve el butoni![4]
- Jo sóc el Botoni, / parent del dimoni. / Abaixe pel fumeral / i, aquella xiqueta que plora, / jo me l´emporte i me la faig / en suc, suc, suc.[5]
- Què fa, bataroni?[6]
- Si no t'acabes el plat d'espinacs, se t'emportarà el Butoni.[5]
- Toni bataroni, la caixeta del dimoni.[6]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Espanta la por!». Museu Valencià d'Etnologia. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ «El butoni». Espantacriatures.cat. Arxivat de l'original el 1458748709. [Consulta: Març 2016].
- ↑ Jordà Mullet, 2014.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Butoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Gisbert, 2011.
- ↑ 6,0 6,1 «El butoni i el bataroni». Rodamots.cat. [Consulta: Març 2016].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (
PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 13 novembre 2024]. - Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
