Carta d'una desconeguda
| Brief einer Unbekannten | |
|---|---|
 Stefan Zweig (1900) | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Stefan Zweig |
| Publicació | 1922 |
 | |
Carta d'una desconeguda (en alemany, Brief einer Unbekannten) és una novel·la curta de l'autor austríac Stefan Zweig publicada el 1922. És la confessió d'un amor fidel i ocult vers un escriptor que va conèixer quan era jove.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l'arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t'hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer.[1]
- (en alemany) Zu Dir allein will ich sprechen, Dir zum erstenmal alles sagen; mein ganzes Leben sollst Du wissen, das immer das Deine gewesen und um das Du nie gewußt. Aber Du sollst mein Geheimnis nur kennen, wenn ich tot bin, wenn Du mir nicht mehr Antwort geben mußt, wenn das, was mir die Glieder jetzt so kalt und heiß schüttelt, wirklich das Ende ist. Muß ich weiterleben, so zerreiße ich diesen Brief und werde weiter schweigen, wie ich immer schwieg. Hältst Du ihn aber in Händen, so weißt Du, daß hier eine Tote Dir ihr Leben erzählt, ihr Leben, das das Deine war von ihrer ersten bis zu ihrer letzten wachen Stunde.
Carta d'una desconeguda, p. 11.
- Vull descobrir-te tota la meva vida, una vida que no va començar de veritat fins al dia que et vaig conèixer. Abans tot just havia estat una cosa entelada i confusa que mai no vaig intentar recordar, devia ser una mena de celler ple de coses i persones cobertes de pols i teranyines, tan somort que el meu cor ja no en sap res.[1]
- (en alemany) Mein ganzes Leben will ich Dir verraten, dies Leben, das wahrhaft erst begann mit dem Tage, da ich Dich kannte. Vorher war bloß etwas Trübes und Verworrenes, in das mein Erinnern nie mehr hinabtauchte, irgendein Keller von verstaubten, spinnverwebten, dumpfen Dingen und Menschen, von denen mein Herz nichts mehr weiß.
- Carta d'una desconeguda, p. 12.
- Instintivament vaig percebre el que després veu tothom, que portes una doble vida, una vida amb una superfície clara i oberta al món i una altra de totalment fosca que només tu coneixes.[1]
- (en alemany) Unbewußt empfand ich, was dann jeder bei Dir spürte, daß Du ein Doppelleben führst, ein Leben mit einer hellen, der Welt offen zugekehrten Fläche, und einer ganz dunkeln, die Du nur allein kennst...
- Carta d'una desconeguda, p. 20.
- No hi ha res al món com l'amor insospitable d'una nena, que s'està en la foscor; no té esperances, és humil i sotmès, perseverant i apassionat, [...][1]
- (en alemany) ... denn nichts auf Erden gleicht der unbemerkten Liebe eines Kindes aus dem Dunkel, weil sie so hoffnungslos, so dienend, so unterwürfig,...
- Carta d'una desconeguda, p. 24.
- (en alemany) Nur einsame Kinder können ganz ihre Leidenschaft zusammenhalten
- Carta d'una desconeguda, p. 24.
- Sempre al teu voltant, sempre en moviment, però no podies sentir-ho, era com el rellotge que duus a la butxaca, que et compta i mesura les hores pacientment en la foscor, que t'acompanya pertot amb palpitacions inaudibles i sobre el qual la teva mirada ràpida només es deixa caure un cop en milions de segons ininterromputs.[1]
- (en alemany) Ich war immer um Dich, immer in Spannung und Bewegung; aber Du konntest es so wenig fühlen wie die Spannung der Uhrfeder, die Du in der Tasche trägst und die geduldig im Dunkel Deine Stunden zählt und mißt, Deine Wege mit unhörbarem Herzpochen begleitet und auf die nur einmal in Millionen tickender Sekunden Dein hastiger Blick fällt.
- Carta d'una desconeguda, p. 27.
- (en alemany) Aber ich wartete, wartete, wartete auf Dich wie auf mein Schicksal.
- Carta d'una desconeguda, p. 35.
- Sé que després haig de tornar a estar sola. I no hi ha res més terrible que estar sola entre la gent.[1]
- (en alemany) Ich weiß, ich muß dann doch wieder allein sein. Und es gibt nichts Entsetzlicheres, als Alleinsein unter den Menschen.
- Carta d'una desconeguda, p. 37.
- Però ¿qui ets per a mi, tu que no m'has conegut cap vegada, que passes pel meu costat com si ho fessis pel costat d'un rierol, que em trepitges com si fos una pedra, que sempre tires endavant i em deixes en l'eterna espera?[1]
- (en alemany) Aber wer bist Du mir, Du, der Du mich niemals, niemals erkennst, der an mir vorübergeht wie an einem Wasser, der auf mich tritt wie auf einen Stein, der immer geht und weiter geht und mich läßt in ewigem Warten?
- Carta d'una desconeguda, p. 86-87.
Citacions sobre el llibre
[modifica | modifica el codi]- Diguem-ho clar: aquesta és una de les novel·les més extraordinàries que s’han escrit els últims cent anys... Vet aquí una perla que heu de llegir.[2]
- El País. — Jordi Llovet
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Zweig, Stefan. Carta d'una desconeguda. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. ISBN 9788477272229.