Cató el Vell, de la vellesa
Aparença
Cato Maior de Senectute | |
---|---|
Bust de Ciceró | |
Projectes germans | |
Informació a la Viquipèdia | |
Dades generals | |
Autor | Ciceró |
Cató el Vell, de la vellesa (en llatí: Cato Maior de Senectute) és un assaig sobre la vellesa del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Tota etapa de la vida resulta feixuga per a aquells qui no tenen en ells mateixos cap recurs per a viure satisfets i feliços.[1]
- (en llatí) Quibus enim nihil est in ipsis opis ad bene beateque uiuundum, iis omnis aetas grauis est.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 2,4.
- Els ancians moderats i que no són esquerps ni grollers porten una senectut tolerable, mentre que la impertinència i la grolleria són molestes en qualsevol edat.[1]
- (en llatí) Moderati enim et nec difficiles nec inhumani senes tolerabilem senectutem agunt; importunitas autem et inhumanitas omni aetati molesta est.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 3,7.
- Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.[1]
- (en llatí) Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 3,9.
- (en llatí) Sua enim vitia insipientes et suam culpam in senectutem conferunt.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 5,14.
- Són quatre les raons que fan semblar la vellesa una etapa infeliç de la vida: la primera, perquè ens allunya de prendre part activa en els afers públics; la segona, perquè fa el nostre cos més feble; la tercera, perquè priva l'home de gairebé tots els plaers, i la quarta, perquè la vellesa no és lluny de la mort.[1]
- (en llatí) Quattuor reperio causas, cur senectus misera videatur: unam, quod avocet a rebus gerendis; alteram, quod corpus faciat infirmius; tertiam, quod privet fere omnibus voluptatibus; quartam, quod haud procul absit a morte.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 5,15.
- Les coses importants no es fan ni amb la força, ni amb la velocitat, ni amb la desimboltura del cos, sinó amb el seny, l'autoritat i el criteri.[1]
- (en llatí) Non viribus aut velocitate aut celeritate corporum res magnae geruntur, sed consilio, auctoritate, sententia.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 6,17.
- Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.[1]
- (en llatí) Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 6,20.
- (en llatí) Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 6,20.
- Les facultats naturals romanen en els ancians, amb que romanguin en ells l'interès i l'activitat.[1]
- (en llatí) Manent ingenia senibus, modo permaneat studium et industria.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 7,22.
- En la vellesa, la infelicitat més gran és aquesta: sentir-se un mateix, en aquesta edat, enutjós per als altres.[1]
- (en llatí) Tum equidem in senecta hoc deputo miserrumum, / Sentire ea aetate eumpse esse odiosum alteri.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 8,25.
- Versos de l'Ephesius, obra no conservada
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 8,25.
- La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.[1]
- (en llatí) Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 10,33.
- Cal combatre la vellesa com una malaltia, cal tenir compte de la salut i practicar exercicis físics d'una manera moderada; s'ha de menjar i beure amb la mesura convenient per a refer les forces del cos, no per a afeixugar-les.[1]
- (en llatí) Pugnandum tamquam contra morbum sic contra senectutem; habenda ratio valetudinis, utendum exercitationibus modicis, tantum cibi et potionis adhibendum ut reficiantur vires, non opprimantur.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 11,35-36.
- No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.[1]
- (en llatí) Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 11,36.
- La vellesa és honorada, si ella mateixa es protegeix, si conserva els seus drets, si no transfereix a un altre el seu poder i si manté, fins a l'últim alè de vida, l'autoritat sobre els seus.[1]
- (en llatí) Ita enim senectus honesta est, si se ipsa defendit, si ius suum retinet, si nemini emancipata est, si usque ad ultimum spiritum dominatur in suos.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 11,38.
- La naturalesa no ha donat a l'home una pesta més funesta que la voluptat corporal.[1]
- (en llatí) Nullam capitaliorem pestem quam voluptatem corporis hominibus dicebat a natura datam.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 12,39. — Arquites
- No existeix res tan detestable com la voluptat, vist que, quan més intensa i duradora és, arriba a extingir tota la llum de l'esperit.[1]
- (en llatí) Nihil esse tam detestabile tamque pestiferum quam voluptatem, siquidem ea, cum maior esset atque longinquior, omne animi lumen exstingueret.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 12,41.
- La voluptat, ben cert, impedeix el judici, és enemiga de la raó, ofusca —per dir-ho d'alguna manera— els ulls de la nostra ment i no té res en comú amb la virtut.[1]
- (en llatí) Impedit enim consilium voluptas, rationi inimica est, mentis, ut ita dicam, praestringit oculos, nec habet ullum cum virtute commercium.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 12,42.
- Estic molt agraït a la vellesa perquè m'ha augmentat el deler de parlar i m'ha tret el de beure i menjar.[1]
- (en llatí) Senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis aviditatem auxit, potionis et cibi sustulit.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 14,46.
- No hi ha res que molesti menys que el que no es troba a faltar.[1]
- (en llatí) Nihil autem est molestum, quod non desideres.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 14,47.
- Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.[1]
- (en llatí) Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 15,51.
- No solament es troba goig a l'hora de plantar, sinó també a la d'empeltar, que és la invenció més enginyosa que té l'agricultura.[1]
- (en llatí) Nec consitiones modo delectant sed etiam insitiones, quibus nihil invenit agri cultura sollertius.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 15,54.
- (en llatí) Apex est autem senectutis auctoritas.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 17,60.
- La vellesa, sobretot la dels qui han exercit càrrecs públics, té tant de prestigi, que és molt més satisfactòria que tots els plaers de la joventut.[1]
- (en llatí) Habet senectus, honorata praesertim, tantam auctoritatem, ut ea pluris sit quam omnes adulescentiae voluptates.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 17,61.
- Accepto la severitat en la vellesa, però no excessiva, com en totes les coses; d'agror, gens ni mica.[1]
- (en llatí) Severitatem in senectute probo, sed eam, sicut alia, modicam, acerbitatem nullo modo.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 18,65.
- Ai del pobre vell que, amb una existència tan llarga, no ha après que cal desdenyar la mort![1]
- (en llatí) O miserum senem qui mortem contemnendam esse in tam longa aetate non viderit!
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 18,66.
- (en llatí) Quid enim stultius quam incerta pro certis habere, falsa pro veris?
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 19,68.
- Un actor, certament, no ha d'interpretar tota l'obra sencera per a tenir èxit, cal que ho intenti només en les escenes on apareix.[1]
- (en llatí) Neque enim histrioni, ut placeat, peragunda fabula est. Modo, in quocumque fuerit actu, probetur.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 19,70.
- Una existència curta és suficientment llarga per a viure una vida bona i honorable.[1]
- (en llatí) Breve enim tempus aetatis satis longum est ad bene honesteque vivendum.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 19,70.
- El fruit de la vellesa és, com sovint he dit, el record i l'esclat dels béns prèviament adquirits.[1]
- (en llatí) Fructus autem senectutis est, ut saepe dixi, ante partorum bonorum memoria et copia.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 19,71.
- La mort dels joves em sembla com la força d'una flama apagada per una gran massa d'aigua; la dels vells, en canvi, com un foc que s'extingeix consumint-se per si mateix, sense violència.[1]
- (en llatí) Itaque adulescentes mihi mori sic videntur, ut cum aquae multitudine flammae vis opprimitur, senes autem sic, ut cum sua sponte nulla adhibita vi consumptus ignis exstinguitur.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 19,71.
- La millor manera, però, d'acabar la vida és tenint el cap clar i els sentits actius.[1]
- (en llatí) Sed vivendi est finis optimus, cum integra mente certisque sensibus.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 20,72.
- (en llatí) Non censet lugendam esse mortem, quam immortalitas consequatur.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 20,73.
- Davant d'allò que menyspreen els joves, que no sols són uns inexperts, sinó també uns incultes, ¿tremolaran els vells, que son gent experimentada?[1]
- (en llatí) Quod igitur adulescentes, et ei quidem non solum indocti, sed etiam rustici, contemnunt, id docti senes extimescent?
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 20,75.
- (en llatí) Senectus autem aetatis est peractio tamquam fabulae.
- Cató el Vell, de la Vellesa. § 23,85.
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.