Constitució Espanyola de 1978
De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Constitució espanyola)
| Constitució Espanyola de 1978 | |
 |
|
| Exemplar de la Constitució Espanyola de 1978 | |
| Projectes germans | |
 |
Article a la Viquipèdia |
 |
Multimèdia a Commons |
 |
Obres relacionades a Viquitexts |
La Constitució Espanyola de 1978 és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. Fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat.
Contingut |
Cites [modifica]
Títol preliminar [modifica]
Article 1
- Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret.
- La sobirania nacional resideix en el poble espanyol.
- La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Article 2
- La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
- El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat.
- Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
Article 4
- La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles.
Article 5
- La capital de l'Estat és la vila de Madrid.
Article 8
- Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya.
Títol I. Dels drets i dels deures fonamentals [modifica]
Article 10
- La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.
Article 14
- Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 16
- Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació.
- Cap confessió tindrà caràcter estatal.
Article 18
- Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
Article 21
- Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes.
Article 27
- Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
- L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
Article 30
- Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya.
Article 35
- Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici.
Article 43
- Es reconeix el dret a la protecció de la salut.
Article 47
- Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat.
Títol II. De la Corona [modifica]
Article 56
- El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals.
- El seu Títol és el de Rei d'Espanya.
- La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.
Títol III. De les Corts Generals [modifica]
Article 66
- Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
Títol VI. Del poder judicial [modifica]
Article 117
- La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial.
Cites sobre la Constitució Espanyola de 1978 [modifica]
- Hom parla sempre dels «drets històrics» perquè la Constitució espanyola així ho va definir i expressar. Però els catalans, tradicionalment, no hem parlat de «drets històrics» quan hem reivindicat l’antiga llibertat.[1]
- Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya.
- 21 d'agost de 2005. — Francesc Ferrer i Gironès
- Si la Constitució fós autènticament democràtica, no seria pas la seva lletra la nostra presó, sinó que seria la garantia de la nostra voluntat pacífica per gaudir la nostra llibertat.[2]
-
- Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005. — Francesc Ferrer i Gironès
Bibliografia [modifica]
- Espanya. Constitució Espanyola. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-393-7399-5.
Referències [modifica]
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. «Els qui van contra els "drets històrics" encara no han dit que van en contra del "dret de conquesta"», 21 d'agost de 2005. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. «Crida escrita expressament en motiu de l'onze de setembre, per mobilitzar a tots els catalans», 11 de setembre de 2005. [Consulta: 31 març 2012].
