Francesc Ferrer i Gironès

Francesc Ferrer i Gironès
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia

Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català. Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya.

Cites

• Fins la història ens ha ensenyat que una societat poc desenvolupada, pot quedar sotmesa als immigrants, els quals l'han dominada.

Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic.

L’assimilació dels immigrants, Revista Catòlica. Núm. 271 (agost 1966).

• A mesura, doncs, que va ascendint en la seva professió, també s'observa una major catalanitat.

Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic.

L’assimilació dels immigrants, Revista Catòlica. Núm. 271 (agost 1966).

• Els factors favorables a l'assimilació nacionalcultural són múltiples. El primer és la bona predisposició existent entre els 'nouarribats', que és menor entre els funcionaris.

Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic.

L’assimilació dels immigrants, Revista Catòlica. Núm. 271 (agost 1966).

• Que el superior nivell de vida no sigui mai causa de 'distància social'. Hem d'extirpar de la nostra societat les discriminacions que sofreixen contínuament els immigrants.

Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic.

L’assimilació dels immigrants, Revista Catòlica. Núm. 271 (agost 1966).

• Catalunya té una estructura econòmica comarcal tan desigual, com la que poden tenir si comparem la Gran Bretanya amb l'illa Maurici.

Defensa del desenvolupament d'una Catalunya equilibrada i més harmònica.

Una Catalunya descentralitzada, Presència. Núm. 248 (4 d'abril de 1970).

• La idea de la mancomunitat catalana, és que s'hauria de basar, no a donar més primacia a Barcelona, sinó a redistribuir millor els cabals públics entre totes les comarques, i especialment les de la Catalunya pobra.

Article contra la centralització de Catalunya a l'entorn de Barcelona.

Un simulacre de descentralització, Destino. 1977.

Catalanisme

• Per primera vegada, en la persecució legal del català, s'havia arribat a un domini total i sistemàtic. Només quedava l'ambient familiar i les expansions literàries que no necessitessin la censura oficial.

Analisi històrica de la persecució de la llengua catalana per part de l'Estat espanyol al llarg de la història.

L'arqueologia de la persecució, El Punt. 12 d'octubre de 1983.

• Fa més de tres segles que els castellans ens volen negar la llibertat, amb la finalitat excelsa de fer-nos iguals. Ells volen que siem iguals que ells. La "unidad" significa que els catalans hem de ser idèntics que ells. Mai no han pensat que podien ser iguals a nosaltres?

El Punt, 2005.

• Hom parla sempre dels «drets històrics» perquè la Constitució espanyola així ho va definir i expressar. Però els catalans, tradicionalment, no hem parlat de «drets històrics» quan hem reivindicat l’antiga llibertat.

Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya.

21 d'agost de 2005.

• Hom no pot jugar gratuïtament amb la negació dels drets històrics, atès que per aquestes llibertats molts de catalans han mort, d'altres han estat perseguits, d'altres empresonats, d'altres exiliats, i força més n'hem resultat mutilats en els nostres drets civils.

Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya.

21 d'agost de 2005.

• No se'ns ha retornat la llibertat perduda la qual era garantida per les nostres Constitucions, i que encara estem ocupats militarment pel dret de conquesta.

Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.

• La pàtria dels catalans és el conjunt de lleis que els governen, els emparen i els administren, i els regulen.

Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.

• Els catalans hem estat més segles políticament independents, que no pas subjectes o sotmesos a la Corona de Castella.

Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.

• La llibertat quan s'ha obtingut per l'autodeterminació del poble, amb pacte i condicions, no es pot treure per ningú.

Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.

• Si la Constitució fós autènticament democràtica, no seria pas la seva lletra la nostra presó, sinó que seria la garantia de la nostra voluntat pacífica per gaudir la nostra llibertat.

Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.

Llengua catalana

• Podríem trobar més testimonis sota els Àustria, en què nosaltres els catalans no teníem la llengua castellana per nostra, i que si hi va haver decadència literària, també altres nacions l'han tingut.

En el marc d'una discussió al Senat sobre el nom de la llengua oficial, Ferrer desmenteix l'afirmació del senador Enciso Recio assegurant que a la Catalunya dels Àustria va haver-hi una decadència literària del català, però que la seva utilització popular es va mantenir.

El català per sempre perseguit, però sempre viu, Presència. Núm. 520 (novembre 1978).

• Ara més que mai, malgrat els Encisos, i els Carazos, i els Marías, nosaltres hem de ser conscients que cal normalitzar la nostra situació.

En el marc d'una discussió al Senat sobre el nom de la llengua oficial, Ferrer desmenteix l'afirmació del senador Enciso Recio assegurant que a la Catalunya dels Àustria va haver-hi una decadència literària del català, però que la seva utilització popular es va mantenir.

El català per sempre perseguit, però sempre viu, Presència. Núm. 520 (novembre 1978).

• La llibertat de mercat és allà on el català hi agafa totes les malalties, després de tenir-hi prohibida l'entrada durant 280 anys.

El Punt, 1998.

• La catalanofòbia no ataca pas als que parlen en castellà.

8 de novembre de 2005.