Francesc Ferrer i Gironès
De Viquidites
| Francesc Ferrer i Gironès | |
| Projectes germans | |
| Biografia a la Viquipèdia | |
Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català. Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya.
Contingut |
[modifica] Cites
- Fins la història ens ha ensenyat que una societat poc desenvolupada, pot quedar sotmesa als immigrants, els quals l'han dominada.[1]
- Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic.
- L’assimilació dels immigrants, Revista Catòlica. Núm. 271 (agost 1966).
- A mesura, doncs, que va ascendint en la seva professió, també s'observa una major catalanitat.[1]
- Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic.
- L’assimilació dels immigrants, Revista Catòlica. Núm. 271 (agost 1966).
- Els factors favorables a l'assimilació nacionalcultural són múltiples. El primer és la bona predisposició existent entre els 'nouarribats', que és menor entre els funcionaris.[1]
- Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic.
- L’assimilació dels immigrants, Revista Catòlica. Núm. 271 (agost 1966).
- Que el superior nivell de vida no sigui mai causa de 'distància social'. Hem d'extirpar de la nostra societat les discriminacions que sofreixen contínuament els immigrants.[1]
- Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic.
- L’assimilació dels immigrants, Revista Catòlica. Núm. 271 (agost 1966).
- Catalunya té una estructura econòmica comarcal tan desigual, com la que poden tenir si comparem la Gran Bretanya amb l'illa Maurici.[2]
- Defensa del desenvolupament d'una Catalunya equilibrada i més harmònica.
- Una Catalunya descentralitzada, Presència. Núm. 248 (4 d'abril de 1970).
- La idea de la mancomunitat catalana, és que s'hauria de basar, no a donar més primacia a Barcelona, sinó a redistribuir millor els cabals públics entre totes les comarques, i especialment les de la Catalunya pobra.[2]
- Article contra la centralització de Catalunya a l'entorn de Barcelona.
- Un simulacre de descentralització, Destino. 1977.
[modifica] Catalanisme
- Per primera vegada, en la persecució legal del català, s'havia arribat a un domini total i sistemàtic. Només quedava l'ambient familiar i les expansions literàries que no necessitessin la censura oficial.[2]
- Analisi històrica de la persecució de la llengua catalana per part de l'Estat espanyol al llarg de la història.
- L'arqueologia de la persecució, El Punt. 12 d'octubre de 1983.
- Fa més de tres segles que els castellans ens volen negar la llibertat, amb la finalitat excelsa de fer-nos iguals. Ells volen que siem iguals que ells. La "unidad" significa que els catalans hem de ser idèntics que ells. Mai no han pensat que podien ser iguals a nosaltres?[3]
-
- El Punt, 2005.
- Hom parla sempre dels «drets històrics» perquè la Constitució espanyola així ho va definir i expressar. Però els catalans, tradicionalment, no hem parlat de «drets històrics» quan hem reivindicat l’antiga llibertat.[4]
- Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya.
- 21 d'agost de 2005.
- Hom no pot jugar gratuïtament amb la negació dels drets històrics, atès que per aquestes llibertats molts de catalans han mort, d'altres han estat perseguits, d'altres empresonats, d'altres exiliats, i força més n'hem resultat mutilats en els nostres drets civils.[4]
- Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya.
- 21 d'agost de 2005.
- No se'ns ha retornat la llibertat perduda la qual era garantida per les nostres Constitucions, i que encara estem ocupats militarment pel dret de conquesta.[5]
-
- Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.
- La pàtria dels catalans és el conjunt de lleis que els governen, els emparen i els administren, i els regulen.[5]
-
- Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.
- Els catalans hem estat més segles políticament independents, que no pas subjectes o sotmesos a la Corona de Castella.[5]
-
- Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.
- La llibertat quan s'ha obtingut per l'autodeterminació del poble, amb pacte i condicions, no es pot treure per ningú.[5]
-
- Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.
- Si la Constitució fós autènticament democràtica, no seria pas la seva lletra la nostra presó, sinó que seria la garantia de la nostra voluntat pacífica per gaudir la nostra llibertat.[5]
-
- Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005.
[modifica] Llengua catalana
- Podríem trobar més testimonis sota els Àustria, en què nosaltres els catalans no teníem la llengua castellana per nostra, i que si hi va haver decadència literària, també altres nacions l'han tingut.[2]
- En el marc d'una discussió al Senat sobre el nom de la llengua oficial, Ferrer desmenteix l'afirmació del senador Enciso Recio assegurant que a la Catalunya dels Àustria va haver-hi una decadència literària del català, però que la seva utilització popular es va mantenir.
- El català per sempre perseguit, però sempre viu, Presència. Núm. 520 (novembre 1978).
- Ara més que mai, malgrat els Encisos, i els Carazos, i els Marías, nosaltres hem de ser conscients que cal normalitzar la nostra situació.[2]
- En el marc d'una discussió al Senat sobre el nom de la llengua oficial, Ferrer desmenteix l'afirmació del senador Enciso Recio assegurant que a la Catalunya dels Àustria va haver-hi una decadència literària del català, però que la seva utilització popular es va mantenir.
- El català per sempre perseguit, però sempre viu, Presència. Núm. 520 (novembre 1978).
- La llibertat de mercat és allà on el català hi agafa totes les malalties, després de tenir-hi prohibida l'entrada durant 280 anys.[6]
-
- El Punt, 1998.
- La catalanofòbia no ataca pas als que parlen en castellà.[7]
-
- 8 de novembre de 2005.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Francesc Ferrer i Gironès. Un patriota al sevei d'un poble (PDF). Girona: Fundació Josep Irla, El Punt, DL 2005, p. 34-50. ISBN 8489392633.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Francesc Ferrer i Gironès. Un patriota al sevei d'un poble (PDF). Girona: Fundació Josep Irla, El Punt, DL 2005, p. 51-79. ISBN 8489392633.
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. «Som homes de conquesta». El Punt, 2005. [Consulta: 16 març 2012].
- ↑ 4,0 4,1 Ferrer i Gironès, Francesc. «Els qui van contra els "drets històrics" encara no han dit que van en contra del "dret de conquesta"», 21 d'agost de 2005. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Ferrer i Gironès, Francesc. «Crida escrita expressament en motiu de l'onze de setembre, per mobilitzar a tots els catalans», 11 de setembre de 2005. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. «El que estigui lliure de culpa...», 26 de febrer de 2007. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. «Chacón», 8 de novembre de 2005. [Consulta: 14 maig 2012].