Coure

Coure
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons

El coure (del llatí cuprum) o aram és un element químic de nombre atòmic 29 i símbol Cu. Es tracta d'un metall de transició de coloració rogenca i de brillantor metàl·lica de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat perquè és dels millors conductors de l'electricitat i de la calor.

Dites populars

Campana d'argent i badall de coure.^[1]
Escuder pobre, tassa de plata i cànter de coure.^[1]

(var.) Home pobre: olla d'argent i cànter de coure.^[1]

La taronja pel matí és or, pel migdia plata i a la nit coure.^[1]

Frases fetes

Alçar el coure.^[2]

Sonar la campana d'alarma contra invasors o malfactors, o bé escridassar a un malfactor sorprès amb sa malifeta.

Batre el coure.^[1]

Pegar molt fort.

Tocar coure.^[3]

Disposar de mitjans econòmics, tenir diners.

Cançons populars

De bronzo són ses campanes, / es coures i es morters; / jo m'estimaria més / que el Bon Jesús me'n dugués, / que dar-te lo que em demanes.^[2]

Mallorca.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 desembre 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Coure». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ «Coure». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[gargallo-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 desembre 2024].

[dcvb-2] 2,0 ^2,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Coure». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[3] «Coure». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]