Escarabat
(S'ha redirigit des de: Escarabats)
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Coleoptera |
| Regne | animal |
 | |
L'escarabat és un insecte coleòpter de la família dels escarabeids.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats.[1]
- A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla, mosquitalla, i a la Torre escarabats.[1]
- En la Pobla, escarabats, Vassuar, carabassots, en Benimodo, cuquellos, i en Carcaixent, els guixots.[2]
Són els malnoms dels habitants d'aquests pobles.
- En temps de delobí, ets escarabats neden[3](Men.])
- L'escarabat a son fill li diu perla.[4]
- No hi ha escarabat que no se pensi esser rei.[3](Mall.])
- Qui segueix l'escarabat, alè pudent l'abat.[4]
- Qui d'escarabat fa son guior, anar vol a la pudor.[4]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Anar com els escarabats.[3]
Retrocedir en comptes de progressar.
- Donar molta importància a coses que en tenen poca.
- Ésser escarabat en borra.[3]
- Ésser impertinent.
- Fer l'escarabat.[3]
- Embolicar una cosa innecessàriament.
- Anar amb el pany darrera de la camisa fora dels calçons.
- (var.) Semblar un escarabat dins estopa.(Men.)
- Estar molt perdut, sense poder trobar una sol·lució.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Marrugat Cuyàs, Ramon «El parlar del Penedès i Torredembarra» (
PDF). Recull de treballs, Núm. 15, (2014), pàg. 311–346. ISSN: 2385-4618 [Consulta: 29 març 2017].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 106, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escarabat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gomis i Mestre, 2014, p. 415-417.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «taula». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014. ISBN 9788494256400.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.