Gat
De Viquidites
| Gat | |
 |
|
| Gat | |
| Projectes germans | |
 |
Article a la Viquipèdia |
 |
Multimèdia a Commons |
 |
Definició al Viccionari |
El gat (Felis silvestris catus) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids, subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau.
Contingut |
Dites populars [modifica]
Dites populars sobre els gats recollides en Tots els refranys catalans d'Anna Parés i Puntas.[1]
- A gat vell, no li diguis moixina.[2]
- A gat vell vols dir mèu?
- Baralles de gat, qui va a sota, bat.
- Darrera la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat.[3]
- De gat a gat no hi ha més que arpades.
- De nit tots el gats són negres.[4]
- Dos gats i una gata, no faltarà serenata.
- Dos gats per una gata, ni l'un ni l'altre.
- Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.[4]
- Gat maulador, mai no serà bon caçador.[4]
- Gat sobre balcó, no vol companyó.[5]
- El gat és de la casa i no de l'amo.
- El gat no és fiat perquè té ungles i el nas aplanat.
- El gat no hi és sinó pel formatge.
- El gat sobre les tecles també toca el piano.
- El gat vell procura per ell.
- Els gats, encara que se'ls tiri d'un terrat, cauen de potes.
- Els gats hi veuen, a les fosques.
- Els gats negres duen sort a les cases on els tenen.
- Els gats no es veuen als miralls.
- No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola.[4]
Dites relacionades amb altres animals [modifica]
Dites populars sobre els gats recollides en Tots els refranys catalans d'Anna Parés i Puntas.[1]
- A gat vell, no cal mostrar la rata.
- A gat vell, rata jove.
- El fill de la gata, rates mata.
- El gat és de la casa i el gos del seu amo.
- Gat miolador mai serà bon ratador.[4]
- Quan el gat dorm, les rates ballen.[4]
- Quan el gat no hi és, les rates ballen.[4]
- Quan el gat no hi és les rates van per la cuina.[4]
Dites relacionades amb els mesos de l'any [modifica]
Dites sobre els gats recollits per Joan Amades en el Costumari català : el curs de l'any.[6]
- Gat de gener, ratador i mioler.
- Gats de gener valen molt diner.
- Gat miolador, gener a la porta.
- Pel gener, bodes de gats i marramaus pels terrats.
- Pel gener els gats al joquiner.
- Pel gener els gats cerquen muller.
- Pel gener i pel febrer marramaus fins al celler.
- Quan el gat miola, el gener s'acosta.
Frases fetes [modifica]
- Agafar el gat.[7]
- Anar a tirar gats al mar.[8]
- Caure de quatre potes com els gats.[3]
- Cercar (o buscar) el cinc (o tres) peus al gat.[3]
- Donar (o vendre) gat per llebre.[3]
- Ésser gat de mar.[3]
- Ésser gat vell.[2]
- Ésser quatre gats.[2]
- Ésser un orgue de gats.[3]
- Ésser una colla de gats.[2]
- Estar com gat i gos.[2]
- Haver-hi gat amagat.[2]
- Ja t'hi voldria veure, amb un gat arrapat darrera l'esquena![5]
- Jugar al gat i a la rata.[3]
- Què sap el gat de fer culleres si no ha estat mai cullerer.[3]
- Semblar un gat escorxat.[2]
- Tenir el gat.[7]
- Tenir set vides com els gats.[3]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 467-470. ISBN 842974519X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Gat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 de juny de 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla. Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Sánchez Férriz, Miquel Àngel. «Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres» (PDF). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 2003. [Consulta: 3 maig 2012].
- ↑ 5,0 5,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 279-612.
- ↑ 7,0 7,1 «Gat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 de juny de 2012]
- ↑ Amades, Joan. Refranyer català comentat. Barcelona: Selecta, 1951.
