Aigua

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aigua
Aigua
Una gota d'aigua
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png Definició al Viccionari
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O i que, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Si s'ha de beure, que sigui aigua.[1]
  • Sigues aigua, amic meu.[2]

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A pica d'aigua beneita i a mossa d'hostal, tothom hi fica mà.[3]
  • Aigua passada no mou la mola.[3]
  • Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal.[3]
  • Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.[3]
  • L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.[3]
  • L'aigua fa la vista clara.[3]
  • L'aigua sedativa, tot mal esquiva.[3]
  • Molt vi és metzina, l'aigua medecina.[3]
  • No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa.[3]
  • No et fiÏs d'aigua que no corre, ni d'home que porta barba roja.[3]
  • No firmis paper que no llegeixis, ni beguis aigua que no vegis.[3]
  • Qui s'ofega no mira quina aigua beu.[3]
  • Reunió de corbs o de gralles, senyal d'aigua.[6]
  • Si aigua beuràs, no caminaràs.[3]
  • Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, rental's amb aigua de mar.[3]
  • Si vols que la dona estiga contenta, dóna-li aigua de menta.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  2. Miralles, Francesc (ed.). Les Eines del bricolatge emocional. Barcelona: Columna, 2010. ISBN 9788466413336. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  4. 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177. 
  6. 6,0 6,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  7. Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». l'autor, cop. 2010. [Consulta: 4 juliol 2012].