Pompeu Fabra i Poch
De Viquidites
| Pompeu Fabra i Poch | |
 |
|
| Pompeu Fabra (1933) | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
 |
Multimèdia a Commons |
Pompeu Fabra i Poch (Vila de Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948), fou l'establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
[modifica] Cites
- Els castellanismes sintàctics del català modern són innombrables: la influència espanyola s'ha deixat sentir en l'ús dels temps dels verbs; ha provocat canvis de gènere; ha produït la substitució de totes les locucions empreades pels antics per a l'expressió del neutre [...] El període català ha esdevingut una còpia servil del període espanyol.
- Notes: Discurs presidencial llegit a l'Ateneu Barcelonès en la sessió inaugural del curs 1924-25.
- Citat a: Entorn i vigència de l'obra de Fabra: Actes del II Col·loqui Internacional "La Lingüística de Pompeu Fabra" (p. 17).
- En tot allò que el català actual se separava de l'antic, calia escatir quines innovacions eren degudes a la influència pertorbadora de l'espanyol i quines eren filles de les tendències renovadores del mateix català.
- Notes: Fabra, 1980.
- Citat a: Entorn i vigència de l'obra de Fabra: Actes del II Col·loqui Internacional "La Lingüística de Pompeu Fabra" (p. 17).
- La tasca a fer era àrdua, puix que no es tractava pas de restablir la llengua medieval sinó de forjar la llengua moderna que aquella hauria esdevingut sense els llargs segles de decadència nacional i de supeditació a una llengua forastera».
- Notes: Nota de l’any 1937.
- Fonts: Pompeu Fabra i Poch. Semblança biogràfica. Conferència pronunciada davant el Ple de l'Institut d'Estudis Catalans per Joan Solà i Cortassa el dia 12 de desembre del 2005.
- No podem abandonar mai la tasca ni l'esperança.
- Citat a: Quan tot un país espera. Article d'Antoni Bassas a Elperiódico.cat
- Darrere l'aspecte aparentment modest de l'Irla, hi ha una càtedra de reflexió i de bon sentit.[1]
- Opinió sobre el polític Josep Irla.
- Per a la comparació de dues llengües hem de tenir especialment en compte l'època dels textos comparats i els dialectes a què pertanyen.[2]
-
- Desviacions en els conceptes de llengua i de pàtria, 1934.
- La llengua és una cosa que va evolucionant, que experimenta certs canvis dels quals no ens adonem, però que a la llarga fan que una llengua al cap d'uns certs anys sigui diferent.[2]
- Apunts de les classes del Curs superior de català (1934-1935) professat per Pompeu Fabra.
- Apunts taquigràfics del Curs superior de català, 1934-1935.
[modifica] Cites sobre Pompeu Fabra
- Al vespre, llegeixo la «Gramàtica Catalana» de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea –en la Gramàtica francesa d'Augier, per exemple– i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible![3]
- Opinió de Josep Pla sobre la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra.
- El Quadern Gris, 5 de novembre de 1918. —Josep Pla
- Què vol dir interès? "Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-li favorables o desfavorables." Copio el Fabra al peu de la lletra. Com sempre, el Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat.[4]
- Opinió sobre la qualitat del Diccionari general de la llengua catalana fet per Pompeu Fabra.
- Diccionari per a ociosos, 1964. —Joan Fuster
[modifica] Referències
- ↑ «Fundació Josep Irla - Biografia». Barcelona: Fundació Josep Irla, cop. 2012. [Consulta: 6 març 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Exposició bibliogràfica Pompeu Fabra». Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 20 de febrer de 2007. [Consulta: 6 març 2012].
- ↑ «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 9 març 2012].
- ↑ «Joan Fuster». Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 26 març 2012].
