Vés al contingut

Eugeni Xammar i Puigventós

De Viquidites
Infotaula de personaEugeni Xammar i Puigventós
Eugeni Xammar sortint de la cancelleria alemanya de Berlín
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
17 de gener de 1888
Mort l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental)
5 de desembre de 1973 (85 anys)
Ocupació Periodista, diplomàtic, escriptor i corresponsal de guerra
Modifica dades a Wikidata

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - L'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la primera i la segona guerra mundial.

  • L'únic que un català pot ser a la vida és ser català.[1]
  • Estimat Pla,
    Sou un barra i jo un altre [...] Si em prometeu que no ho heu de fer córrer, us diré que sou l'únic català que sap escriure. Em direu en Carner, naturalment, i jo us diré que teniu raó.[2]
A una carta a en Josep Pla, 9 de març de 1925.
  • Tots els règims, dictatorials o no, van sempre cap a la seva fi i s'hi acosten una mica més cada dia.[3]
Seixanta anys d’anar pel món, 1974.
  • Digueu-me com van els ferrocarrils i us diré si a un país hi ha pau o guerra. Pau vol dir regularitat i precisió de les comunicacions. Guerra vol dir inseguretat i desgavell.[4]
«Jornades a la Conca del Rhur(1)». La Veu de Catalunya, Núm. 8400 (23 de febrer de 1923), p. 6.
  • No hi ha hagut mai cap Estat independent que s'hagi vist obligat a renunciar a la independència per tal d'evitar que els seus ciutadans es morissin de fam o de fàstic.[3]
«La indústria txecoslovaca i els seus problemes». La Publicitat12 d'agost de 1924.
  • Qui no vol la llibertat de Catalunya per damunt de tot, no és catalanista. Si diu que ho és, comet un delicte d'usurpació.[5]
«Fora del catalanisme». El Be Negre, Núm. 221 (29 de gener de 1936), p. 1-2.
  • No ésser diputat té els seus avantatges. El principal és el de poder parlar sense embuts.[6]
«Contra l'Espanya feixista, una Catalunya independent». El Be Negre, Núm. 233 (22 d'abril de 1936), p. 1-2.
«Contra l'Espanya feixista, una Catalunya independent». El Be Negre, Núm. 233 (22 d'abril de 1936), p. 1-2.

Citacions sobre Eugeni Xammar

[modifica | modifica el codi]
  • A Xammar el tinc encara present. Rellegeixo sovint les seves memòries i alguns dels seus brillantíssims i despiatats articles.[7]
Quaderns crema. — Joan de Sagarra
  • Eugeni Xammar és una de les figures més destacades i singulars del periodisme català del segle XX.[7]
La Vanguardia. — Josep Maria Casasús
  • Les seves memòries, de prosa àgil i tallant, són un pilar fonamental dins el gènere i mai li estarem prou agraïts a Josep Badia per la seva tossuderia per tal que Xammar li dictés uns records només a l'abast de qui ha tingut una vida i memòria prodigioses[7]
El 9 Nou. — Albert Benzekry
  • M 'ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l 'home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d 'ull més segur i un coneixement del món més vast.[8]
 — Josep Pla
  • Tant de bo tinguéssim una mitja dotzena de Xammars en la història i en el present[7]
 — Marta Pessarrodona
  • Unes converses dignes de reedició, de lectura i relectura. I ens caldria poder llegir moltes més coses de Xammar i sobre Xammar per quedar-ne farts[7]
El País. — Lluís Bassets

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Torra, Quim. «Eugeni Xammar, catalanisme i cosmopolitisme». El Punt Avui, 12-04-2011. Arxivat de l'original el 1550015646. [Consulta: 15 maig 2018].
  2. «Xammar a Pla: «Sou l'únic català que sap escriure»». catorze.cat. Catorze. Arxivat de l'original el 1550009720. [Consulta: 2 abril 2017].
  3. 3,0 3,1 Palou, Jordi; Soler, Miquel. «Eugeni Xammar i Puigventós». Minimàlia. Xarxa de mots, 2007-2019. [Consulta: 21 novembre 2024].
  4. Xammar, Eugeni «Jornades a la Conca del Rhur(1)». La Veu de Catalunya, Núm. 8400, (25-02-1923), pàg. 6 [Consulta: 5 desembre 2014].
  5. «“Fora del catalanisme”, per Peer Gynt». Eugeni Xammar i Puigventós. Arxivat de l'original el 1550006521. [Consulta: 16 gener 2017].
  6. 6,0 6,1 «“Contra l'Espanya feixista, una Catalunya independent”, per Peer Gynt». Eugeni Xammar i Puigventós. Arxivat de l'original el 1466593462. [Consulta: 16 gener 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Seixanta anys d'anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret». Quaderns Crema [Consulta: 1543422005].
  8. Estruch, Martí. «L 'any de Xammar». Mèdia.cat. Observatori crític de mitjans, 29-10-2013. Arxivat de l'original el 1383367610. [Consulta: 5 desembre 2014].

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]