Gabriel Alomar i Villalonga
 Gabriel Alomar, vist per Ramon Casas (MNAC) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Palma (Mallorca), 7 d'octubre de 1873 |
| Mort |
El Caire (Egipte), 7 d'agost de 1941 (67 anys) |
| Ocupació | Escriptor, diplomàtic, polític, poeta, escriptor de literatura infantil i assagista |
 | |
Gabriel Alomar i Villalonga (el segon cognom també escrit Vilallonga; Palma, 7 d'octubre de 1873 — el Caire, 7 d'agost de 1941) fou un poeta, prosista, assagista i polític mallorquí.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Alcem els cors, tot elevant les copes, / per Catalunya i per la llibertat, / i que el sol dels nous dies ens embaumi / l'altivesa del front![1]
«Brindis», a La columna de foc, 1911.
- La acceptació silenciosa del domini és, per a molts esperits, l'ideal del ciutadà, i per a mi la font de l'estacionament i de la rutina, quan no del retrocés.[2]
- (en castellà) ... la aceptación silenciosa del dominio, que es, para muchos espíritus, el ideal del ciudadano y para mí la fuente del estacionamiento y de la rutina, cuando no del retroceso.
- A l'article «Un aspecto del regionalismo», a Nova Palma.
- Sóc català de Mallorca. Com es pot ser català de València. Proclamar-se català no és un acte de servitud a Barcelona, és eixamplar l'ecumene d'un poble.[3]
- (en castellà) Soy catalán de Mallorca. Como se puede ser catalán de Valencia. Proclamarse catalán no es un acto de servidumbre a Barcelona, sino ensanchar el ecúmeno de un pueblo.
- A una entrevista a El Sol, 1 d'agost de 1931.
Citacions sobre Gabriel Alomar
[modifica | modifica el codi]- Ens trobam davant un artista que aspira a exercir el seu domini sobre la natura o la societat, contra la influència determinista de les quals lluita amb l'objectiu d'alliberar-se'n.[4]
- «L'afirmació de la individualitat en l'obra inicial de Gabriel Alomar» a Revista de Catalunya, 1997. — Damià Pons Pons
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Alomar, Gabriel. La columna de foc. Palma: Moll, 1973 [Consulta: 1549412009].
- ↑ Pomar, 1976, p. 88-89.
- ↑ «Entrevista de Víctor de la Serna a Gabriel Alomar». El Sol. Arxivat de l'original el 1340277835. [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ Pons, Damià. «L'afirmació de la individualitat en l'obra inicial de Gabriel Alomar». Revista de Catalunya. Arxivat de l'original el 1457640264. [Consulta: 20 setembre 2017].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Pomar, Jaume. L'aventura de "Nova Palma", 1976.