Gai Sal·lusti Crisp
De Viquidites
| Gai Sal·lusti Crisp | |
| Medalló amb l'efígie de Sal·lusti | |
| Projectes germans | |
| Biografia a la Viquipèdia | |
| Multimèdia a Commons | |
Gai Sal·lusti Crisp [Gaius Sallustius Crispus] (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) fou un historiador i polític llatí.
Contingut |
Cites [modifica]
La conjuració de Catilina [modifica]
Cites del llibre La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae) publicat el segle I aC:[2]
- Tenim l'ànima per a dirigir i el cos per a obeir.
- (en llatí) Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
- La glòria de les riqueses i de la bellesa és fluctuant i fràgil, però la virtut resta gloriosa i perdurable.
- (en llatí) Diuitiarum et formae gloria fluxa atque fragilis est, uirtus clara aeternaque habetur.
- Abans d'obrar, reflexiona, i quan hagis pres una resolució, posa-la en pràctica aviat.[3]
- (en llatí) Prius quam incipias consulto et, ubi consulueris, mature facto opus est.
- La sort domina arreu; ella ho enalteix o bé ho rebaixa tot, i més pel seu caprici que per esguard de la veritat.
- (en llatí) Fortuna in omni re dominatur; ea res cunctas ex lubidine magis quam ex uero celebrat obscuratque.
La Guerra de Jugurta [modifica]
Cites del llibre La Guerra de Jugurta (Bellum Iugurthinum) publicat el segle I aC:[4]
- Sense raó el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.
- (en llatí) Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
- Epígraf I.
- D'igual manera que els béns del cos i de la fortuna tenen un començament, tente també una fi; tot allò que neix, mor, i tot allò que creix, es fa vell.
- (en llatí) Postremo corporis et fortunae bonorum ut initium sic finis est, omniaque orta occidunt et aucta senescunt.
- Epígraf II.
- L'ànima incorrupta, eterna, senyora del gènere humà, ho regeix i ho governa tot, sense que ella estigui governada.
- (en llatí) Animus incorruptus, aeternus, rector humani generis agit atque habet cuncta neque ipse habetur
- Epígraf II.
- Amb la concòrdia les coses petites creixen, amb la discòrdia les més grans s'ensorren.[3]
- (en llatí) Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur.
- Pocs són els qui prefereixen la lleialtat als diners.[3]
- (en llatí) Paucis carior fides quam pecunia fuit.
Referències [modifica]
- ↑ Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948.
- ↑ Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962.