Gandia
 Ajuntament de Gandia | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 38°58′0″N 0°10′56″W |
| Lloc web | http://www.gandia.es |
 | |
Gandia és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- De Carcaixant a Gandia ham fet un ferrocarril, que li diuen el tren-via i l'arrastren tres rossins.[1]
- El Delicà de Gandia, que amb una flor de llessamí li trencaren el cap.[2]
- El Delicat de Gandia, que cagant, cagant es descostellà.[2]
- Els de Gandia són pixavins.[2]
- Gandia, València la xica.[2]
- La delicada de Gandia, que va tropeçar en una fulla de rosa i va caure.[3]
- Les xiques de Beniopa totes són caragoleres, tenen la panxa rasposa de pujar dalt les moreres.[4]
- Per a arròs, en la Ribera; per a tomàquets Gandia; per a bon peix, en Altea; per a cacauet, Alzira.[2]
- Soc de l'Horta de Gandia. Mira quin xic tan templat. No trobaràs hui en dia ningú que et vulga fer tat.[5]
"Fer tat" és fer una carantoina per fer que alguna persona ens preste atenció.
- Una volta li hu vaig dir a una xica de Gandia si del seu garbo i salero un poc me n'allargaria.[3]
- (var.) Una volta li ho vaig dir a una xica de Gandia si volia tres pessetes d'una cosa que tenia.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 107, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sanchis Guarner, 1983, p. 156-157, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936).
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 150, Vol. 4. Sector central litoral.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.