Gustave Flaubert

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gustave Flaubert
Gustave Flaubert
Gustave Flaubert
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons
Wikisource-logo.svg Obres a Viquitexts

Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, 8 de maig de 1880) fou un escriptor francès, autor de Madame Bovary, L'educació sentimental i La temptació de Sant Antoni, entre d'altres.

Cites[modifica]

(en francès) Prenez garde à la tristesse, c'est un vice.
Carta a Guy de Maupassant.

Sense referències[modifica]

  • Al final el treball acaba essent el millor mitjà de passar la nostra vida.
  • Estima l'art. De totes les mentides és, si més no, la menys fal·laç.
  • Crec que si mirem sempre al cel acabarem tinguent ales.
  • Quan siguem vells els petits hàbits es tornen grans tiranies.
  • Descriure és una venjança.
  • L'art és, de totes les mentides, la que enganya menys.
  • L'autor ha d'estar en la seva obra com Déu en l'univers: present a tot arreu, però en cap visible.
  • L'estil, com l'aigua, és millor com menys sap.
  • L'estil és la vida i la sang del pensament.
  • El futur ens tortura, i el passat ens encadena. Heus aquí per què se'ns escapa el present.
  • El llenguatge humà és com una olla vella sobre la qual marquem toscos ritmes perquè ballin els ossos, mentre al mateix temps anhelem produir una música que fongui les estrelles.
  • Cal esperar quan s'està desesperat, i caminar quan s'espera.
  • La fraternitat és una de les més belles invencions de la hipocresia social.
  • La humanitat és com és, no es tracta de canviar-la, sinó de conèixer-la.
  • La imbecil·litat és una roca inexpugnable: tot el que xoca contra ella es trenca.
  • La malenconia no és més que un record que s'ignora.
  • Els records no poblen la nostra soledat, com se sol dir; abans al contrari, la fan més profunda.
  • Un cor és una riquesa que no es ven ni es compra, però que es regala.
  • Un ànima es mesura per la dimensió del seu desig, de la mateixa manera que es jutja per endavant a una catedral per l'altura de les seves torres.
  • Un home que jutja a un altre home és un espectacle que em faria esclatar de riure, si no em donés pietat.
  • No llaura un el seu destí, ho aguanta.
  • No li doni armes al món, ja que la falta contra vostè
  • Aneu amb compte amb els teus somnis; són la sirena de les ànimes. Elles canten, ens criden, les seguim i mai retornem.
  • Tingueu cura amb la tristesa, és un vici.
  • Un amic que mor, és una cosa de vostè que mor.

Referències[modifica]

  1. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Claret. Diccionari de citacions i frases de renom, DL 1997. ISBN 8482971379.