Haca
.jpg) Haca | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
 |
L'haca és un cavall petit i vigorós, que no passa del metre i mig d'alçària.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- Bona està l'haca, però està flaca.[1]
- (var.) Encara és viva l'haca, però molt flaca.[1]
Embarbussaments[modifica | modifica el codi]
- Un fill li diu a son pare:
Pare, l'haca l'he treta,
l'altra haca la trac?
I el pare li respon:
Vés i compra sis sacs
buits nous.[2]
- (var.) Senyor amo, l'una haca l'he treta, l'altra haca la trac?
- (var.) Pare, l'arca l'he tret, la traca la trac?
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Eixa haca arre, uo![2]
És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar.
- Et passarà com a l'haqueta del senyor retor, que quan s'havia acostumat a no menjar, es va morir.[3]
- Quan determinat comportament incorrecte i repetitiu d'algú li pot ocasionar conseqüències negatives per a la seua salut o per a la seua economia.
- Ets més pesat que una haca morta.[4]
- Es molt molest, carregós, difícil de suportar.
- Sense haca ni barraca.[4]
- Sense béns, en extrema pobresa.
- Actuar de manera poc civilitzada.
- Ser una haca mossegadora.[2]
- Tindre mal geni.
- Si que va l'haqueta.[2]
- Quan una persona fa una cosa extranya, inusual o va massa ràpidament en alguna cosa.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Haca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.
- ↑ Reig, Eugeni S. Valencià en perill d’extinció, segona edició revisada i augmentada, 2005. ISBN 84-609-5264-9 [Consulta: 20 desembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].