Isaac Newton

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Isaac Newton
Isaac Newton
Retrat d'Isaac Newton (1689)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Isaac Newton (Woolsthorpe, Lincolnshire, 4 de gener de 1643 — Kensington, Middlesex, 31 de març de 1727) fou un científic, físic, filòsof, alquimista i matemàtic anglès, autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, més coneguts com els Principia, on va descriure la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica mitjançant les lleis que duen el seu nom.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Si he pogut veure més lluny que els altres, només és perquè em trobo sobre les espatlles de Gegants.[1]
(en anglès) If I have seen further it is by standing on ye shoulders of Giants.
Correspondència de Isaac Newton a Robert Hooke, 15 de febrer de 1676.

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687)[modifica | modifica el codi]

Lleis del moviment enunciades per Isaac Newton el 1687:

  • Tot cos manté el seu estat de repòs o de moviment uniforme en línia recta, llevat que es vegi obligat a canviar aquest estat per forces aplicades sobre ell.[2]
(en llati) Corpus omne perseverare in statu suo quiescendi vel movendi uniformiter in directum, nisi quatenus a viribus impressis cogitur statum illum mutare.
Primera Llei de Newton, o Principi d'inèrcia
  • L'alteració del moviment és sempre proporcional a la força motriu aplicada, i es produeix en la mateixa línia recta en la qual s'imprimeix aquesta força.[2]
(en llati) Mutationem motus proportionalem esse vi motrici impressæ, & fieri secundum lineam rectam qua vis illa imprimitur.
Segona Llei de Newton, o Llei fonamental de la dinàmica
  • Per a cada acció hi ha sempre un reacció igual i oposada: les accions mútues de dos cossos entre si són sempre iguals, i dirigides en sentit contrari.[2]
(en llati) Actioni contrariam semper & æqualem esse reactionem: sive corporum duorum actiones in se mutuo semper esse æquales & in partes contrarias dirigi.
Tercera Llei de Newton, o Llei d'acció i reacció

Sense referències[modifica | modifica el codi]

  • Déu és capaç de crear partícules de matèria de distintes grandàries i formes... i potser de densitats i forces distintes, i d'aquesta manera pot variar les lleis de la naturalesa, i fer mons de tipus diferents en parts diferents de l'univers. Jo almenys no veig en això res contradictori.
    • Òptica
  • Aquest bellíssim sistema compost pel Sol, els planetes i els cometis no va poder menys que haver estat creat per consell i domini d'un ens poderós i intel·ligent... El Déu Suprem és un Ser etern, infinit, absolutament perfecte.
  • Això no és sinó una imitació insignificant d'un sistema molt major les lleis del qual tu coneixes, i jo no puc convèncer-te de què aquesta simple joguina no té dissenyador; no obstant això, tu afirmes creure que el gran original del com es va prendre aquest disseny ha arribat a existir sense dissenyador!
    • Nota: Contestant a un amic ateu en referència a una joguina mecànica construïda en fusta i que imitava al sistema solar.
  • Hi ha més senyals d'autenticitat en la Bíblia que en la Història profana. Tots els meus descobriments han estat respostes a les meves oracions. Agafo el meu telescopi i observo l'espai, el que es troba a milions de quilòmetres de distància. No obstant, entro a la meva habitació i, per mitjà de l'oració, puc apropar-me més a Déu i al Cel que si contés amb tots els telescopis que hi ha en la Terra.
  • La unitat és la varietat, i la varietat en la unitat és la llei suprema de l'univers.
  • El que sabem és una gota d'aigua; el que ignorem és l'oceà.
  • No l'hi que semblarà als ulls del món, però als meus és com si hagués estat un noi que jugant en la riba del mar i divertint-me de tant en tant trobant una pedra mes polida o una conquilla més bella, mentre l'immens oceà de la veritat s'exten, inexplorat enfront meu.
    • Font: Memoirs of the Life, Writings, and Discoveries of Sir Isaac Newton (1855), de Sir David Brewster (Volum II. Cap. 27)
  • Si he fet descobriments inavaluables ha estat més per tenir paciència que qualsevol altre talent.

Falsament atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • Mancant una altra prova, el dit polze per si sol em convenceria de l'existència de Déu[3].

Cites sobre Newton[modifica | modifica el codi]

Newtons cradle animation book.gif
  • El més gran cervell científic que el món ha conegut
  • L'univers i les seves lleis romanien ocultes en la foscor, va dir Déu: Sigui Newton! i tot va ser llum.
  • Un geni és algú que descobreix que la pedra que cau i la lluna que no cau representen un sol i mateix fenomen.
  • No el vaig veure mai practicar cap diversió ni passatemps, ni muntar a cavall per a prendre l'aire, ni passejar ni jugar a les bitlles, o un altre exercici qualsevol: ell creia que qualsevol hora que no estigués dedicada als seus estudis era una hora perduda, i ho complia tant que rarament deixava la seva habitació excepte per a donar classe en les hores prefixades on tan pocs anava a escoltar-lo, i encara menys l'entenien, que sovint mancant oïdors parlava, per dir-ho així, per a les parets.
    • Descripció del seu criat. Font: Cosmos de Carl Sagan, cap. «L'harmonia dels mons» pp 68, 69. Editorial Planeta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Westfall, Richard S. Never at rest: a biography of Isaac Newton. Cambridge: Cambridge University Press, 1980, p. 274. ISBN 9780521231435 [Consulta: 14 abril 2015]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Newton, Isaac. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Londres: Jussu Societatis Regiæ ac Typis Josephi Streater, 1686 [Consulta: 14 abril 2015]. 
  3. Vegeu a Wikiquote en anglès: Isaac Newton | Misattributed