Vés al contingut

Jacinto Benavente y Martínez

De Viquidites
Infotaula de personaJacinto Benavente y Martínez
Jacinto Benavente
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Madrid
12 d'agost de 1866
Mort Màlaga (Espanya)
14 de juliol de 1954 (87 anys)
Ocupació Dramaturg, periodista, escriptor, polític, poeta, director de cinema i advocat
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Jacinto Benavente y Martínez (Madrid, 12 d'agost de 1866 — Madrid, 14 de juliol de 1954) fou un dramaturg espanyol. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.

  • El diner no ens pot fer feliços, però és l'únic que ens compensa de no ser-ho.[1]
(en castellà) El dinero no puede hacer que seamos felices, pero es lo único que nos compensa de no serlo.
  • Els amors són com els nounats: fins que no ploren no se sap si viuen.[2]
(en castellà) Los amores son como los niños recién nacidos; hasta que no lloran no se sabe si viven.
  • Els llibres són com els amics, no sempre és el millor el que més ens agrada.[1]
(en castellà) Los libros son como los amigos, no siempre es el mejor el que más nos gusta.
(en castellà) En asuntos de amor, los locos son los que tienen más experiencia.
  • L'origen de totes les grans fortunes és la falta de delicadesa.[3]
(en castellà) El origen de todas las grandes fortunas, es la falta de delicadeza.
  • L'únic egoisme acceptable és el de procurar que tots estiguin bé per estar un millor.[1]
(en castellà) El único egoísmo aceptable es el de procurar que todos estén bien para estar uno mejor.
  • Molts creuen que tenir talent és una sort; ningú no creu que la sort pot ser qüestió de tenir talent.[1]
(en castellà) Todos creen que tener talento es cuestión de suerte; nadie piensa que la suerte puede ser cuestión de talento.
  • No deixis, per volar més alt, el teu niu sense caliu.[1]
(en castellà) No dejes, por volar más alto, tu nido sin calor.
  • Quan no es pensa el que es diu és quan es diu allò que es pensa.[1]
(en castellà) Cuando no se piensa lo que se dice es cuando se dice lo que se piensa.
  • Qualsevol pena és gran per a un cor petit.[1]
(en castellà) Toda pena es grande para un corazón pequeño.
  • Som massa inexorables en jutjar els altres quan ens creiem sense culpa. Només els pecadors haurien de jutjar els pecadors.[3]
(en castellà) Somos demasiado inexorables al juzgar a los demás cuando nos creemos sin culpa; sólo el pecador debiera juzgar a los pecadores.
  • Tot el que té un valor pot tenir un preu.[1]
(en castellà) Todo lo que tiene un valor puede tener un precio.
  • Una idea fixa sempre sembla una gran idea, no perquè és gran, sinó perquè omple tot el cervell.[1]
(en castellà) Una idea fija siempre parece una gran idea, no por ser grande, sino porque llena todo un cerebro.
  • L'opinió popular li importa ben poc als governs.[4]
(en castellà) La opinión popular le importa muy poco a los gobiernos.
Las escuelas de las princesas, 1909.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amela, Víctor M. Antología de citas: sabiduría humana en 30.000 sentencias. Barcelona: Styria, 2010. ISBN 9788492520480. 
  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  • Collison, Robert; Collison, Mary. Dictionary of foreign quotations. New York: Facts of File, 1980. ISBN 0871964287. 
  • Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el amor, el sexo y el matrimonio. Madrid: Nowtilus, 2008. ISBN 9788497634236. 

Enllaços externs

[modifica | modifica el codi]