Justinià I

De Viquidites
Infotaula de personaJustinià I
Mosaic de Justinià I
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Taurèsium
11 de maig de 482
Mort Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
14 de novembre de 565 (83 anys)
Ocupació Legislador, polític, emperador i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Justinià I [Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus] (Taurèsium, Mèsia, 482 — Constantinoble, 14 de novembre de 565) fou un emperador romà d'Orient (527-565). El seu regnat destacà per l'ambiciós projecte de renovació de l'Imperi Romà com la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà Occidental, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Digesta[modifica | modifica el codi]

Recull d'articles del Digesta, compilació de la jurisprudència romana clàssica elaborada per ordre de l'emperador Justinià. Aquest forma part del Corpus Iuris Civilis:

Pàgina principal: Digesta
  • Et dono perquè tu em donis.[1]
(en llatí) Do ut des.
Digesta. Llibre 19. Article 5.5.
  • Correspon provar a qui afirma, no a qui nega.[2][1]
(en llatí) Ei incumbit probatio, qui dicit, non qui negat.
Digesta. Llibre 22. Article 3.2.
  • La ignorància del fet excusa, la ignorància del dret perjudica.[2]
(en llatí) Ignorantia facti excusat, ignorantia iuris nocet.
Digesta. Llibre 22. Article 6.9.
  • En cas de dubte, a favor de l'acusat.[1]
(en llatí) In dubio, pro reo.
Digesta. Llibre 34. Article 5.10.
(en llatí) Dura lex, sed lex.
Digesta. Llibre 40. Article 9.12.
  • No es fa injustícia a qui se la deixa fer.[2]
(en llatí) Volenti non fit iniuria.
Digesta. Llibre 47. Article 10.1.
  • Ningú no pot ésser castigat pels seus pensaments.[2]
(en llatí) Cogitationis poenam nemo patitur.
Digesta. Llibre 48. Article 19.18.
  • No tot el que és permès és honest.[2]
(en llatí) Non omne quod licet honestum est.
Digesta. Llibre 50. Article 17.144.
  • No hi ha cap obligació de coses impossibles.[1]
(en llatí) Impossibilium nulla obligatio est.
Digesta. Llibre 50. Article 17.185.

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • Una llei posterior deroga l'anterior.[2]
(en llatí) Lex posterior derogat priori.
Digesta. Llibre 1. Article 4.4.
Aforisme jurídic en el Corpus Iuris Civilis de Justinià.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.