Vés al contingut

La desobediència civil

De Viquidites
Infotaula d'obraLa desobediència civil
Resistance to Civil Government i Civil Disobedience
La desobediència civil (1849)
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Henry David Thoreau
Publicació 1849
Modifica dades a Wikidata

La desobediència civil (Civil Disobedience) és un assaig de l'escriptor i filòsof anarquista estatunidenc Henry David Thoreau publicat l'any 1849. L'assaig planteja la desobediència civil davant les mesures injustes de l'Estat. L'autor fou molt crític davant l'esclavitud dels negres i la guerra dels Estats Units i Mèxic.

Henry David Thoreau
Quan el govern és més oportú, és quan deixa més lliures als que governa.
Henry David Thoreau
El millor que pot fer un home per la seva cultura quan és ric és esforçar-se a dur a terme aquells projectes que considerava quan era pobre.
  • Accepto amb entusiasme el lema: «El millor govern és el que menys governa».[1]
(en anglès) I heartily acceptthe motto — "That government is best which governs least".
  • El govern és una oportunitat; però la majoria dels governs normalment, i tots els governs a vegades, són inoportuns.[1]
(en anglès) Government is at best but an expedient; but most governments are usually, and all governments are sometimes, inexpedient.
  • Quan el govern és més oportú, és quan deixa més lliures als que governa.[1]
(en anglès) When it is most expedient, the governed are most let alone by it.
  • Deixa que cada home faci saber quin tipus de govern inspiraria el seu respecte, i aquest serà un pas per tal d'aconseguir-lo.[1]
(en anglès) Let every man make known what kind of government would command his respect, and that will be one step toward obtaining it.
  • Un govern en el qual la majoria governa en tots els casos, no pot estar basat en la justícia,[1]
(en anglès) A government in which the majority rule in all cases cannot be based on justice.
  • La llei mai ha fet els homes una mica més justos i, mitjançant el seu respecte per la llei, fins i tot els que tenen bones intencions, diàriament són qualificats com a agents de la injustícia.[1]
(en anglès) Law never made men a whit more just; and, by means of their respect for it, even the well-disposed are daily made the agents of injustice.
  • El que s'entrega completament als seus pròxims, se'l pren com un inútil i un egoista; el que només s'hi entrega parcialment, se'l considera un benefactor i un filantrop[1]
(en anglès) He who gives himself entirely to his fellow-men appears to them useless and selfish; but he who gives himself partially to them is pronounced a benefactor and philanthropist.
  • Tots els homes reconeixen el dret a la revolució; és a dir, el dret a rebutjar la lleialtat al govern i a oposar-s'hi quan la seva tirania o la seva ineficiència siguin greus i insuportables.[1]
(en anglès) All men recognize the right of revolution; that is, the right to refuse allegiance to, and to resist, the government, when its tyranny or its inefficiency are great and unendurable.
  • El soldat que es nega a servir en una guerra injusta és aplaudit per aquells que no es neguen a mantenir el govern injust que impulsa la guerra.[1]
(en anglès) The soldier is applauded who refuses to serve in an unjust war by those who do not refuse to sustain the unjust government which makes the war.
  • L'error més gran i prevalent requereix la virtut més desinteressada per tal de mantenir-lo.[1]
(en anglès) The soldier is applauded who refuses to serve in an unjust war by those who do not refuse to sustain the unjust government which makes the war.
  • Sota un govern que empresona algú injustament, el lloc adequat per a un home just també és la presó.[1]
(en anglès) Under a government which imprisons any unjustly, the true place for a just man is also a prison.
  • L'home ric sempre està venut a la institució que el fa ric.[1]
(en anglès) The rich man is always sold to the institution which makes him rich.
  • El millor que pot fer un home per la seva cultura quan és ric és esforçar-se a dur a terme aquells projectes que considerava quan era pobre.[1]
(en anglès) The best thing a man can do for his culture when he is rich is to endeavor to carry out those schemes which he entertained when he was poor
  • Si un home pensa amb llibertat, somia amb llibertat, imagina amb llibertat, mai li semblarà que és allò que no és, i els governants o els reformadors poc sensats no el podran aturar.[1]
(en anglès) If a man is thought-free, fancy-free, imagination-free, that which is not never for a long time appearing to be to him, unwise rulers or reformers cannot fatally interrupt him.
  • La veritat sempre està amb harmonia amb ella mateixa, i no està interessada principalment a revelar la justícia que pot estar constituïda per la maldat.[1]
(en anglès) Truth is always in harmony with herself, and is not concerned chiefly to reveal the justice that may consist with wrong-doing.
  • Mai hi haurà un Estat realment lliure i progressista fins que l'Estat no reconegui l'individu com el poder més alt i independent, del qual derivi tot el seu propi poder i autoritat, i el tracti en conseqüència.[1]
(en anglès) There will never be a really free and enlightened State until the State comes to recognize the individual as a higher and independent power, from which all its own power and authority are derived, and treats him accordingly.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]