Mancomunitat de Catalunya
Aparença
Presidents de les diputacions de la Mancomunitat de Catalunya | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució constituïda el 6 d'abril de 1914 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Fou derogada per la Dictadura del general Primo de Rivera el 20 de març de 1925.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Reivindicacions
[modifica | modifica el codi]- Des d'ara, des d'aquest moment, que gràcies a Déu hem pogut veure, Catalunya tindrà una institució que la representarà tota sencera, que donarà forma corporal a la seva unitat[1]
- Barcelona, 1914. — Enric Prat de la Riba
- Per primera vegada des del 1714, Catalunya tindrà una institució que la representarà[1]
- Barcelona, 1914. — Enric Prat de la Riba
- Si se suprimissin les contribucions que paga Catalunya, la hisenda espanyola aniria a la Bancarrota.[1]
- 1914. — Antoni Rovira i Virgili
- La nostra terra és encara desconeguda pel món i cal expandir son coneixement.[1]
Campanya en contra
[modifica | modifica el codi]- No podria ni hauria d'admetre diàleg. Autonomia política, Senyor Cambó, no.[1]
- — Conde de Romanones
- Vosté no té opció ni la tindrà mai ningú, perquè no es tria la pàtria on es neix.[1]
- — Antoni Maura
- Res d'hisenda nacional mermada, res de privilegis, la justa compensació pels serveis cedits.[1]
- — Niceto Alcalá Zamora
Citacions sobre la Mancomunitat de Catalunya
[modifica | modifica el codi]- La Mancomunitat de Catalunya no tenia cap poder legislatiu, cap autoritat ni a la instrucció pública, ni en els municipis, ni a la justícia, ni a obres públiques, ni en l'ordre públic... Absolutament cap. Car una senzilla ordre de qualsevol dels quatre governadors civils que hi havia a Catalunya podia anul·lar una disposició de la Mancomunitat.[2]
- Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969. — Josep Tarradellas i Joan
- Opinió sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava a Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch, referents de la burgesia conservadora i regionalista
- Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969. — Josep Tarradellas i Joan
Vegeu també
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 MARIMÓN, Sílvia, El primer intent d'estructures d'estat, Diari Ara, 18/12/2013
- ↑ Martí Vallverdú, Pep. Josep Tarradellas, 1899-1988 (PDF). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010 (Biblioteca de l'Esquerra Nacional). ISBN 9788461389988 [Consulta: 6 març 2012].