Vés al contingut

Massa felicitat

De Viquidites
Infotaula d'obraMassa felicitat
Too Much Happiness
Alice Munro, autora de Massa felicitat
Projectes germans
Dades generals
Autor Alice Munro
Publicació 2009
Modifica dades a Wikidata

Massa felicitat és un recull de deu contes d’Alice Munro, escriptora canadenca guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de 2013. Són històries aparentment quotidianes en les que les vides dels protagonistes experimenten un daltabaix profund, un fet més o menys violent que canvia la seva vida per sempre. Alice Munro s’hi acosta amb detall i precisió per després anar-s’hi allunyant i deixant el final obert perquè els lectors l’acabin de la manera que creguin més oportuna.

  • Cada any, quan ets petit, et converteixes en una persona diferent. Normalment és a la tardor, quan tornes a entrar a l’escola, que ocupes el teu lloc en un curs superior i deixes enrere el desordre i l’apatia de les vacances d’estiu. Aquí és quan t’adones del canvi amb més força.
  • La Beth mirava cap enfora des de tot allò, amb una expressió tensa de superioritat a la cara petita i plana, com dient que no gaire gent era capaç de suportar un malson com aquell tan bé com ella, encara que el món fos tan poc generós per reconèixer-li cap mèrit.
  • La biblioteca de la universitat era un espai alt i bonic, dissenyat, construït i pagat per gent que creia que aquells que seien a les llargues taules davant de llibres oberts —fins i tot els que tenien ressaca, els adormits, els ressentits i els perplexos— havien de tenir espai per damunt d’ells, plafons de fusta fosca resplendent al seu voltant i alts finestrals, amb màximes llatines als muntants, a través dels quals poguessin mirar el cel. Durant uns anys, abans de començar a fer de mestres d’escola, a treballar o a cuidar nens, havien d’estar-se allà unes hores. I ara era el meu torn, jo també havia de ser-hi...
  • Recorda sempre que, quan un home surt d’una habitació, deixa enrere tot el que hi ha a dins», li ha dit la seva amiga Marie Mendelson. «Quan és una dona qui en surt, s’emporta amb ella tot el que ha passat a dins».

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]