Estiu

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estiu
Estiu
Estiu de Giuseppe Arcimboldo (1573)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png Definició al Viccionari
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

L'estiu és l'estació de l'any, entre la primavera i la tardor, que comença al solstici d'estiu i acaba amb l'equinocci de tardor.

Dites populars[modifica]

  • A l'estiu, filosa no diu.[1]
  • A l'estiu, tot reviu.[1]
  • A l'estiu tota cuca viu.[2]
  • A l'estiu a l'ombra, i a l'hivern al sol.[1]
  • Cada cosa a son temps, i d'estiu cigales.[1]
  • Del bon estiu, el pagès viu.[1]
  • En l'estiu tota cuca viu.[1]
  • En l'estiu, tothom viu.[1]
  • L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt.[3]
  • On hages passat l'hivern, passa l'estiu.[1]
  • On has passat l'estiu, passa l'hivern.[1]
  • Paraules d'estiu, segons qui les diu.[1]
  • Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[4]
  • Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.[4]
  • Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu.[1]
  • Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu.[4]
  • Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu.[1]
  • Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop d'es caliu.[1]
  • Una mosca no fa estiu.[1]
  • Una oreneta no fa estiu.[1]
  • Vianda d'estiu vol regadiu.[1]

Dites relacionades amb la meteorologia[modifica]

  • Aigua d'estiu xerriu xerriu, aigua d'hivern aigua d'infern.[6]
  • Estiu calorós, hivern rigorós.[1]
  • Hivern plujós, estiu abundós.[1]
  • Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa.[1]
  • Pluja d'estiu i plant de bagassa, en un punt passa.[1]
  • Qui a l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja.[1]
  • Xàfec d'estiu, fa la meitat del que diu.[6]
  • Xàfec d'estiu, tota l'aigua cap el riu.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars. Barcelona: Cossètania, 2012. ISBN 9788490340325. 
  3. Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988, p. 244. ISBN 8475022324. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701. 
  5. «Flor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 de desembre de 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).