Miguel de Cervantes Saavedra

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Miguel de Cervantes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miguel de Cervantes Saavedra
Miguel de Cervantes Saavedra
Retrat de Miguel de Cervantes
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons
Wikisource-logo.svg Obres a Viquitexts

Miguel de Cervantes Saavedra (Alcalá de Henares, 29 setembre 1547 — Madrid, 23 d'abril 1616) fou un poeta, dramaturg i escriptor castellà. És una de les figures més importants de la literatura espanyola.

Contingut

Cites [modifica]

  • Les tristeses no es van fer per a les bèsties sinó per als homes; però si els homes les senten molt, es tornen bèsties.[1]

Sense referències [modifica]

  • "Al posseïdor de les riqueses no el fa joiós tenir-les, sinó gastar-les, i no gastar-les com vulgui, sinó com saber-les gastar."
  • "Encara entre els dimonis n'hi ha de pitjors que d'altres, entre molts homes dolents sol haver-n'hi algun de bo."
  • "Cadascun és com Déu el va fer, i encara pitjor moltes vegades".
  • "Menja poc i sopa més poc, que la salut de tot el cos es farga en l'oficina de l'estómac."
  • "Confia en el temps, que sol donar dolces sortides a moltes amargues dificultats."
  • "Contra el callar no hi ha càstig ni resposta."
  • "Quan no estem en una, estem en l'altra."
  • "Quan una porta es tanca, una altra s'obre."
  • "D'alts esperits és aspirar a les coses altes."
  • "El caminar terres i comunicar amb diverses gents fa als homes discrets."
  • "El que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt."
  • "El retirar-se no és fugir, ni l'esperar és seny, quan el perill sobrepuja a l'esperança."
  • "En la llengua consisteixen els majors danys de la vida humana."
  • "En les desventures comuns es reconcilien els ànims i s'estrenyen les amistats."
  • "Encomana't a Déu de tot cor, que moltes vegades sol ploure les seves misericòrdies en el temps que estan més seques les esperances."
  • "L'abundància de les coses, encara que siguin bones, fa que no s'estimin, i la carestia, àdhuc de les dolentes, s'estima en alguna cosa."
  • "La falsedat té ales i vola, i la veritat la segueix arrossegant-se."
  • "La figura de la mort, en qualsevol vestit que vingui, és espantosa."
  • "La llibertat és un dels més preuats dons que als homes donessin els cels."
  • "La llibertat, Sancho, és un dels més preciosos dons que als homes van donar els cels; amb ella no poden igualar-se els tresors que tanca la terra ni el mar encobreix; per la llibertat, així com per l'honra, es pot i ha d'aventurar la vida, i, pel contrari, la captivitat és el major malament que pot venir als homes."
  • "La música compon els ànims descomposts i alleuja els treballs que neixen de l'esperit."
  • "La ploma és la llengua de la ment."
  • "La senda de la virtut és molt estreta i el camí del vici, ample i espaiós."
  • "Les armes requereixen esperit com les lletres."
  • "Les honestes paraules donen indici de l'honestedat del que les pronuncia o les escriu."
  • "Les tristeses no es van fer per a les bèsties, sinó per als homes; però si els homes les senten massa, es tornen bèsties"
  • "Senzillesa, noi, no t'encastellis, que tota afectació és dolenta."
  • "Els bons artistes imiten la naturalesa; els dolents, la vomiten."
  • "Més bell sembla el soldat mort en la batalla que sa en la fugida."
  • "Més val la pena en el rostre que la taca en el cor."
  • "Més val un pren que dos et donaré."
  • "Més val una paraula a temps que cent a destemps."
  • "Cap ciència, quant a ciència, enganya; l'engany està en qui no en sap."
  • "No busquis en nius d'antany, ocells volant."
  • "No és un home més que un altre si no fa més que un altre."
  • "No hi ha càrrega més pesada que una dona lleugera."
  • "No hi ha en la terra, conforme a la meva semblar, content que s'iguali a aconseguir la llibertat perduda."
  • "No hi ha llibre tan dolent que no tingui alguna cosa bona."
  • "No siguis sempre rigorós ni sempre tou i escull el mitjà entre aquests dos extrems; que en això aquesta és el punt de la discreció."
  • "Mai el consell del pobre, per bo que sigui, és admès."
  • "Ofici que no dóna de menjar al seu amo, no val dues faves."
  • "Sembla que els gitanos i gitanes solament van néixer en el món per a ser lladres: neixen de pares lladres, criant-se amb lladres, estudien per a lladres, i, finalment, surten sent lladres corrents i molients a tot rodo, i la gana de l'hurtar i l'hurtar són en ells com accidents inseparables que no es lleven sinó amb la mort."
  • "Poques o cap vegada es compleix amb la ambició que no sigui amb dany de tercer."
  • "Sap més el ximple en la seva casa, que el savi en l'aliena."
  • "Tota afectació és dolenta"
  • "Un cavaller s'avergonyeix que les seves paraules siguin millors que els seus fets."
  • "Venturós aquell a qui el cel va donar un tros de pa sense que li quedi obligació d'agrair-s'ho a un altre que al mateix cel."

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Claret. Diccionari de citacions i frases de renom, DL 1997. ISBN 8482971379. 

Enllaços externs [modifica]