Cassola
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
| Detalls | |
| Tipus | cassola |
 | |
Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- (en castellà) Dixo la sarten á la caldera, quitate de alla ojinegra.
El Quixot. 2a part. Cap. 67.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A Folgueroles peten cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders.[2]
- A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i a Miravet, plats i cassoles.[3]
- A la vora, pa i cassola, al racó, pa i torró.[2]
Dit quan algú no vol enllitar-se on se li ha assignat.
- La cassola plena, a molts treu de pena.[4]
- Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro.[5]
- Pardal que vola, a la cassola.[4]
- Qui amb greixonera cou, amb poc menjar en té prou[6]
- Teuladí que vola, a la cassola.[7]
Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]
- Anar-se'n de cassola.[4]
Sortir de la qüestió o desviar una discussió de l'assumpte.
- Quan algú s'ha deixat enganyar o agafar.
- Donar cassola.[4]
- Vèncer algú en una qüestió o disputa (Sineu).
- Eixir-se de cassola.[4]
- Injuriar, sortir de polleguera.
- Ésser de la cassola.[4]
- Ésser de la reunió.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Pujol i Vila, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cassola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «greixonera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Bertran Calvo, 2003.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (
PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, núm. 94-95, (2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1499368713]. - Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Pujol i Vila, Josep (comp.). 5000 refranys de nostra terra (en català). Tarragona: Arola, 1999. ISBN 8495134292.
