Neró

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neró
Neró
Bust de Neró
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Neró Claudi Cèsar August Germànic [Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus] conegut com Neró (Anzio, 15 de desembre de 37 — prop de Roma, 9 de juny de 68) fou el darrer emperador de Roma de la dinastia julio-clàudia (54-68 dC). Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d'Agripina, el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l'emperador Claudi (que s'havia casat amb Agripina) i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar.

Cites[modifica | modifica el codi]

Vides dels dotze Cèsars. Neró[modifica | modifica el codi]

Recull de cites de Neró documentades per Suetoni en la sèrie de llibres Vides dels Dotze Cèsars (De Vitis Caesarum):[1]

  • Tant de bo, no sabés escriure![1]
(en llatí) Quam vellem, nescire litteras.
Resposta que donà quan se li va demanar signar la setència de mort d'un condemnat
  • Només els grecs saben escoltar, només ells són dignes del meu art.[1]
(en llatí) Solos scire audire Graecos solosque se et studiis suis dignos ait.
Cita que digué despres de ser elogiat per delegats grecs
  • Quin artista mor amb mi![1]
(en llatí) Qualis artifex pereo!
Cita que digué abans de suicidar-se amb l'ajuda del seu llibert Epafrodit el 9 de juny de 68
  • Massa tard. Això sí que és fidelitat.[1]
(en llatí) Sero. Haec est fides.
Cita que digué a un centurió que havia vingut suposadament en ajuda seva, pocs instants abans de morir (9 de juny de 68). Sol apuntar-se que té un sentit irònic

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Suetoni. Neró. Barcelona: La Magrana, 1998. ISBN 8482641042.