Neró

Neró
Bust de Neró
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons

Neró Claudi Cèsar August Germànic [Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus] conegut com Neró (Anzio, 15 de desembre de 37 — prop de Roma, 9 de juny de 68) fou el darrer emperador de Roma de la dinastia julio-clàudia (54-68 dC). Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d'Agripina, el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l'emperador Claudi (que s'havia casat amb Agripina) i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar.

Cites

Vides dels dotze Cèsars. Neró

Recull de cites de Neró documentades per Suetoni en la sèrie de llibres De Vitis Caesarum (Vides dels Dotze Cèsars):

• Tant de bo, no sabés escriure!

(en llatí) Quam vellem, nescire litteras.

Resposta que donà quan se li va demanar signar la setència de mort d'un condemnat.

De Vitis Caesarum. Nero (Vides dels dotze cèsars. Neró), s. I.

• Només els grecs saben escoltar, només ells són dignes del meu art.

(en llatí) Solos scire audire Graecos solosque se et studiis suis dignos ait.

Cita que digué despres de ser elogiat per delegats grecs.

De Vitis Caesarum. Nero (Vides dels dotze cèsars. Neró), s. I.

• Quin artista mor amb mi!

(en llatí) Qualis artifex pereo!

Cita que digué abans de suicidar-se amb l'ajuda del seu llibert Epafrodit.

De Vitis Caesarum. Nero (Vides dels dotze cèsars. Neró), 9 de juny de 68.

• Massa tard. Això sí que és fidelitat.

(en llatí) Sero. Haec est fides.

Cita que digué a un centurió que havia vingut suposadament en ajuda seva, pocs instants abans de morir. Sol apuntar-se que té un sentit irònic.

De Vitis Caesarum. Nero (Vides dels dotze cèsars. Neró), 9 de juny de 68.