Peter Weiss

De Viquidites
Infotaula de personaPeter Weiss
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Nowawes (Alemanya) (en) Tradueix
8 de novembre de 1916
Mort Estocolm (Suècia)
10 de maig de 1982 (65 anys)
Ocupació Dramaturg, escriptor, pintor, realitzador, director de cinema, il·lustrador, prosista i assagista
Obra amb drets d'autor
Modifica dades a Wikidata

Peter Ulrich Weiss (Nowawes, Alemanya, 8 de novembre de 1916 — Estocolm, Suècia, 10 de maig de 1982) fou un escriptor, pintor i productor de cinema experimental, reconegut per la seva obra de teatre Die Verfolgung und Ermordung Jean Paul Marats dargestellt durch die Schauspielgruppe des Hospizes zu Charenton unter Anleitung des Herrn de Sade (abreujada Marat/Sade) o la trilogia Die Ästhetik des Widerstands (L'estètica de la resistència).

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Al nostre món, hi ha persones que són agressors i hi ha d'altres que fugen o ho intenten. Sempre estaràs en una banda o l'altre, i de vegades no pots ajudar als qui estan al teu costat.[1]
(en anglès) In our world, there are people who are aggressors and there are others who flee or try to. You are always on either one side or the other, and sometimes you cannot help which side you are on.
A Industria international, 1965.
En referència a l'apartheid a Sud-àfrica
  • Qui perd l'interès per llegir perd l'interès per la vida mateixa.[2]
Al documental Zur Ansicht. Peter Weiss (1979), de Harun Farocki.

Marat/Sade (1963)[modifica | modifica el codi]

Citacions de l'obra teatral Die Verfolgung und Ermordung Jean Paul Marats dargestellt durch die Schauspielgruppe des Hospizes zu Charenton unter Anleitung des Herrn de Sade (Persecució i assassinat de Jean-Paul Marat representats pel grup teatral de la casa de salut mental de Charenton sota la direcció del Marquès de Sade), escrita el 1963 i representada per primer cop a Berlín Occidental el 1964.

  • Marat: —Estem tots tan estancats en idees mortes/ Que passen de generació en generació / Que fins i tot el millor de nosaltres no coneix la sortida / Hem inventat la Revolució / Però no sabem com executar-la.
Acte 1, escena 15.
  • Sade: —I ara Marat / Veig cap a on / Es dirigeix aquesta revolució / A la destrucció de l'individu / A una lenta extenuació en la uniformitat / A la mort d'elecció / A la negació d'un mateix / A la debilitat mortal / [...] / a una fatal subjecció a l'Estat.
Acte 1, escena 20.
  • Pacients del manicomi: —Tots els homes volen ser lliures / Si no ho són / No importa / Abolirem tota la humanitat.
Acte 2, escena 31.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ellis, 1980, p. 43.
  2. «Carles Guerra i Andreas Wutz reivindiquen l’actualitat de l’obra de Peter Weiss». Zoom. Fundació Antoni Tàpies. Arxivat de l'original el 1489031324. [Consulta: 10 juliol 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ellis, Roger. Peter Weiss in exile, a critical study of his works. Michigan: UMI Research Press, 1980. ISBN 9780835719216. 
  • Weiss, Peter. The persecution and assassination of Jean-Paul Marat as performed by the Inmates of the asylum of Charenton under the direction of the Marquis de Sade. Woodstock, Ill.: Dramatic Pub., 1964. ISBN 9780871295071.