Rush (pel·lícula)

Rush
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
Dades generals
Direcció	Ron Howard
Guió	Peter Morgan
Música	Hans Zimmer
Fotografia	Anthony Dod Mantle
Estrena	2 setembre 2013, 3 octubre 2013, 8 setembre 2013 i 12 setembre 2013
Durada	123 min.
Gènere	cinema d'acció, cinema biogràfic, cinema d'esports i drama
Enllaços externs
Web oficial	Rush - Lloc web oficial
	Fitxa
FilmAffinity	Fitxa
Rotten Tomatoes	Fitxa

Rush és un drama esportiu britànicoalemany de 2013 dirigit per Ron Howard i escrit per Peter Morgan. La pel·lícula es basa en la temporada de Fórmula 1 de 1976 i el duel entre els pilots James Hunt i Niki Lauda, interpretats per Chris Hemsworth i Daniel Brühl respectivament.

Citacions

Advertiment: A partir d'aquí, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

[Minuts abans de començar el Gran Premi d'Alemanya de 1976]

Niki Lauda: A la Formula 1 es comença la temporada amb 25 pilots i cada any se'n moren dos. Com és la gent que es dedica a això? No són homes normals, això segur. Rebels, llunàtics, somiadors, persones desesperades per deixa una empremta i disposades a morir per d'aconseguir-ho. Em dic Niki Lauda i en el món de l'automobilisme la gent em coneix per dos motius: el primer, la meva rivalitat amb ell (apareix en James Hunt) [...] l'altre motiu pel qual se'm recorda és pel que va passar l'1 d'agost de 1976, mentre l'empaitava com un idiota.

James Hunt: Tinc una teoria sobre perquè les dones els agraden els pilots de curses. No és perquè mirin el que fem, conduir i fent voltes i més voltes, la majoria ho troben una poca-soltada i segurament tenen raó. No, és perquè ens movem molt a prop de la mort, com més a prop ets de la mort més viu et sents, més viu estàs i les dones ho veuen, ho noten. Em dic James Hunt...

[Mentre se sent el motor del cotxe de Formula 3 de James Hunt]

Lord Hesketh: Infermera, els homes els hi agrada les dones però encara els hi agraden més els cotxes.

[Després de l'accident de François Cevert al Gran Premi dels Estats Units de 1973, es troben els dos pilots al paddock]

James Hunt: L'haurien de suspendre.
Niki Lauda: Per què? Ha sigut un error seu, ha accelerat al revolt, és culpa seva.
James Hunt: De debò?
Niki Lauda: És evident. Mira els pneumàtics.
James Hunt: Això ho diu un paio que paga per pilotar. Com et van les coses, per cert?
Niki Lauda: Prou bé, com va a segona?
James Hunt: No tinc intenció de quedar-m'hi gaire.
Niki Lauda (somriu i continua caminant, en veu baixa): Arschloch.
James Hunt (en veu baixa): Imbècil

[James Hunt i la seva futura esposa es troben per primer cop al taller de l'equip on hi ha un cotxe de Formula 1]

Susy Hunt: Què fràgil que sembla, amb els diners que deu costar. Cap comoditat, cap protecció, res.
James Hunt: No, és com un taüt petit, ple de benzina i amb un alt índex octà aquí (senyala el seient del cockpit) i que es condueix a 275 km/h. Aquest vehicle és a tots els efectes una bomba amb rodes.

[Després de provar el Ferrari per primer poc, Niki Lauda s'atura al box i parla amb el mecànic mentre es treu el casc]

Niki Lauda: És horrorós, és com conduir un porc.
Mecànic: No ho pots dir això.
Niki Lauda: Per què no?
Mecànic: És un Ferrari.
Niki Lauda: És una merda. Subvira una barbaritat i la distribució del pes és un desastre. Impressionant, totes aquestes instal·lacions per fer aquesta merda.
Mecànic (es queda bocabadat): ...
Niki Lauda: Què?

[Els dos pilots es dirigeixen a una festa privada després de ser contractats per l'escuderia Ferrari]

Clay Regazzoni: La família Ferrari, el nostre estimat amic Clay Regazzoni. Ets família i amic del Commendatore sempre que guanyis, quan deixis de guanyar ciao! ciao!
Niki Lauda: Jo ho entenc, és un negoci, jo faria el mateix.
Clay Regazzoni: Però no és això i prou, no? La nostra feina és passió, és amor, és per això que ens hi juguem la vida, no?
Niki Lauda: Jo no. Si tingués més talent i pugues guanyar més diners fent una altra cosa, no ho faria.
Clay Regazzoni: Com ho saps que guanyaràs diners, no has guanyat res.
Niki Lauda: Encara no, però en guanyaré. Si tu pots, jo també.
Clay Regazzoni: Escolta, saps que ets un torracollons?
Niki Lauda: (rient) Per què ho dius això?
Clay Regazzoni: Home...
Niki Lauda: Saps molt bé que sóc més ràpid que tu i més bo en qüestions mecàniques, si això t'emprenya ets que és ets idiota.
Clay Regazzoni: Que et bombin!

[En Niki Lauda condueix un Alfa Romeo després de fer autostop, la Marlene no creu que sigui un pilot de Formula 1]

Marlene Lauda: Els pilots de Formula 1 duen els cabells llargs, son sexys i duen la camisa oberta.
Niki Lauda: Gràcies.
Marlene Lauda: Si, a més mirin com condueix, com si fos un vell.
(pausa)
Niki Lauda: No hi ha cap necessitat d'anar de pressa, només fa augmentar les probabilitats d'accident. No tenim cap pressa, ningú em paga. En un cas així sense cap incentiu ni recompensa, per què hauria de córrer?
Marlene Lauda: Perquè jo t'ho demano.
Niki Lauda: I sempre fan el que vols?
Marlene Lauda: Si, generalment.
(en Niki se la queda mirant uns segons i accelera bruscament)
Marlene Lauda (sorpresa): Ah...

[Conversa entre James Hunt i Niki Lauda desprès del Gran Premi de Bèlgica de 1976]

Niki Lauda: Què? Ja portem cinc curses. Com t'ha anat?
James Hunt: Força bé! Però he tingut problemes amb una rata austríaca i uns italians tramposos que m'han destrossat el cotxe.
Niki Lauda: No sé de que em parles.
James Hunt: De la cursa d'Espanya que vaig guanyar.
Niki Lauda: Sí, amb un cotxe que no era legal.
James Hunt: Per un 1,5 cm i saps que això no implica res en la velocitat del cotxe. Però et vas queixar i els teus advocats van pressionar a les autoritats i hem hagut de refer tot el cotxe i s'ha convertit en un monstre.
Niki Lauda: Però almenys és un monstre legal.
James Hunt: Has hagut de fer trampes.
Niki Lauda: Conduïes un cotxe il·legal i sóc jo el trampós? Quina barra! Són les normes.
James Hunt: Si, i les rates són rates. Gràcies, gràcies!
(pausa)
Niki Lauda: De debò creus que així m'ofens? Dient-me rata, per què m'hi assemblo? No em fa res. Són lletges, ja ho sé, i a ningú li agraden però són molt intel·ligents i tenen un gran instint de supervivència.
James Hunt: Fantàstic.

[Viatge de noces a Eivissa del matrimoni Lauda]

Niki Lauda: La felicitat és la teva enemiga. Et debilitat i et fa dubtar. De sobte, tens alguna cosa a perdre.
Marlene Lauda: Si l'anomenes enemiga, ja és massa tard, ja has perdut.

[Briefing de pilots al Gran Premi d'Alemanya de 1976 ]

Niki Lauda: Si, és clar que tinc por i vosaltres. Cada vegada que pujo al cotxe accepto que tinc un 20% de probabilitats de morir, fins aquí ho puc acceptar però ni un 1% més. i avui amb la pluja el risc és més alt.
James Hunt: Això depèn de l'habilitat que tinguis conduint en pluja.
Niki Lauda: Tinc els registres del circuit i sóc l'únic pilot que hi ha completat una volta en menys de set minuts, és a dir que, de fet, em beneficiaria córrer la cursa perquè sóc més ràpid que vosaltres
(murmuri dels pilots)
James Hunt: D'acord, competim.

[James Hunt torna a veure Niki Lauda després del seu accident al Gran Premi d'Itàlia de 1976]

James Hunt: Vaig intentar escriure't una carta per demanar-te disculpes. A la reunió, abans de la cursa, vaig influir en els altres pilots.
Niki Lauda: Si, és veritat.
James Hunt: La cursa no s'hauria d'haver fet.
Niki Lauda: Tens raó.
James Hunt: D'alguna manera em sento responsable del que va passar.
Niki Lauda: Tens raó, però veure't guanyar totes aquelles curses mentre lluitava per sobreviure, també t'ha fet responsable que hagi tornat als circuits.

[Niki Lauda és entrevistat abans del Gran Premi d'Itàlia de 1976, després del seu accident]

Periodista: I què va dir la teva dona quan et va veure la cara?
Niki Lauda: Va dir per pilotar no necessites la cara només el peu dret.
Periodista: Ho dic debò. Creus que el teu matrimoni no li afectarà, que tinguis aquest aspecte?
Niki Lauda: Jo també ho dic de debò: ves a la merda! S'han acabat les preguntes (surt enfurismat de la conferència de premsa).

[Trobada casual entre Nikki Lauda i James Hunt després del campionat del món]

Niki Lauda: A l'hospital, la part més dura del tractament era la de la sonda. Drenava tota la porqueria del pulmons, era un infern. Mentre m'ho feien, mirava la televisió. Tu guanyaves tots els meus punts.
James Hunt: Els teus punts?
Niki Lauda: Aquell malparit d'en Hunt pensava, com l'odio. Llavors un dia el metge va venir el metge i em va dir: «Senyor Lauda, deixi'm que li doni un consell. Deixi de pensar que el fet de tenir un enemic en realitat és una desgràcia, també pot tenir avantatges. El savi aprèn més dels enemics que el ximple dels seus amics.» I saps què? Tenia raó. Mira'ns a nosaltres. Quan ens vam conèixer érem uns nanos, uns idiotes que corríem a la Formula 3 (en Hunt riu), desheretats per la família, sense un objectiu. I ara tots dos som campions del món. No està malament.
James Hunt: No, està bé.
Niki Lauda: No em fallis ara. Continua tocant-me els pebrots. Torna a la feina.
James Hunt: Hi tornaré, Niki, hi tornaré. Però primer em vull divertir una mica. Una part de la vida l'hem dedicar al plaer. Quin sentit té acumular un fotimer de copes, medalles i avions i després no et diverteixes? Això no és guanyar.
(Els amics d'en Hunt li criden per a que vagi a l'avió)
James Hunt: Ens veiem a la cursa, campió.
Niki Lauda: Fins llavors, campió.
James Hunt: (mentre marxa cap a l'avió) Et veig bé, Niki. És l'únic paio amb la cara cremada que ha quedat millor que abans.
(En Lauda li fa el senyal d'aixecar el dit mig)

[Monòleg final de Niki Lauda]

Niki Lauda: Quan vaig saber que havia mort als 45 anys d'un atac de cor, no em va sorprendre, em va entristir. La gent sempre ens havia vist com a rivals però era una de les poques persones que em queia bé. I de les encara més poques que respectava. És l'única persona que he envejat.

Advertiment: La informació detallada sobre l'argument acaba aquí. Més informació.

Enllaços externs

Rush - Lloc web oficial

(anglès)

Rush a Internet Movie Database (anglès)