Sunzi
De Viquidites
| Sunzi | |
 |
|
| Escultura de Sunzi a Yurihama, Japò | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
 |
Multimèdia a Commons |
Sunzi (en xinès: 孫子, en pinyin: Sūn Zǐ, en Wade-Giles: Sun Tzu) fou un militar, estratega i filosòf xinès, conegut per ser autor de L'Art de la Guerra, antic llibre xinès d'estratègia militar de gran influència.
Cites [modifica]
L'Art de la Guerra [modifica]
Cites del llibre L'Art de la Guerra de Sunzi traduïdes al català.[1]
- La guerra és un assumpte de gran importància per a l'Estat.
-
- L'Art de la Guerra. Capítol 1. Els càlculs preliminars.
- Per a fer la guerra s'ha de seguir el camí de l'engany.
-
- Capítol 1. Els càlculs preliminars.
- Mai una guerra llarga no ha beneficiat un estat.
-
- Capítol 2. La conducció de la guerra.
- Allò que és primordial en la conducció de la guerra és la victòria ràpida, no una campanya perllongada.[2]
-
- Capítol 2. La conducció de la guerra.
- El general que entén la naturalesa de la guerra és l'àrbitre del destí del poble, l'amo de la seguretat de l'estat.[3]
-
- Capítol 2. La conducció de la guerra.
- Aconseguir cent victòries en cent batalles no és l'ideal suprem. L'ideal suprem és vèncer l'enemic sense batalla.
-
- Capítol 3. La planificació de les ofensives.
- Conegueu l'enemic i conegueu-vos a vosaltres mateixos, i en cent batalles no correreu cap perill.
-
- Capítol 3. La planificació de les ofensives.
- El guerrer expert presenta un moviment de tropes a l'enemic al que ha de respondre, serà un esquer que no podrà refusar.[4]
-
- Capítol 5. La potència.
Referències [modifica]
- ↑ Sunzi. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418.
- ↑ Sallés, Quico. «La campanya s'embruta». Nació Digital.cat. Barcelona: SCG Aquitània, 9 de setembre de 2010. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ Sallés, Quico. «S'imaginen un Rubalcaba independentista?». Nació Digital.cat. Barcelona: SCG Aquitània, 22 d'octubre de 2010. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ Sallés, Quico. «Sunzi sindical». Nació Digital.cat. Barcelona: SCG Aquitània, 24 de febrer de 2010. [Consulta: 26 juny 2012].
