Tusculanes
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Informació a la Viquipèdia | |
| Dades generals | |
| Autor | Ciceró |
 | |
Les Tusculanes (en llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tul·li Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la. Els diversos tractats van ser escrits al voltant de l'any 45 a.C., quan l'assassinat de Cèsar encara no s'havia produït.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- (en llatí) Gloria virtutem tamquam umbra sequitur.
Tusculanes. Llibre I. § 45,109.
- Hi ha realment una medicina de l'ànima, la filosofia.[2]
- (en llatí) Est profecto animi medicina philosophia.
- Tusculanes. Llibre III. § 3,6.
- És propi de l'estupidesa veure els vicis dels altres, i oblidar-se dels propis.[1]
- (en llatí) Est enim proprium stultitiae aliorum vitia cernere, oblivisci suorum.
- Tusculanes Llibre III. § 30,73.
- Més val patir una injustícia que no pas fer-la.[2]
- (en llatí) Accipere quam facere praestat iniuriam.
- Tusculanes. Llibre V. § 19,56.
- (en llatí) Adhuc neminem cognovi poetam, qui sibi non optumus videretur.
- Tusculanes. Liber V. § 21,63.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Peris i Juan, 2001.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Erasme de Rotterdam. No puc no parlar. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.