Aquests dos llocs, és a dir, el vilar de Càlig i el vilar d'Alí, amb la resta de vilarets i pous, tal com acabem d'anomenar i delimitar, us els donem a vosaltres i als vostres, i us els concedim amb tots els seus camins d'entrada i eixida, i amb tots els arbres i plantes de totes les espècies que hi ha o hi puguen haver, i amb les terres de cultiu i les incultes, els erms i els poblats...[1]
Carta Pobla de Càlig, 1234. — Hug de Fullalquer
A la carta de població atorgada per n'Hug de Fullalquer, mestre de l'Orde de l'Hospital, a Pere de Balaguer i a Bernat de Puig per poblar el lloc.
Amunt! Gent de Càlig. Alcem-nos tots junts. / Cantem ferms est himne que, en sonar, engala els sentits. / Calijones, calijons, present i futur del poble unit.[2]
↑ 4,04,1Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Carta Pobla de Càlig, 1234. — Hug de Fullalquer
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
