Fidel Castro

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fidel Castro
Fidel Castro
Fidel Castro (1959)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Fidel Castro Ruz (Mayarí, 13 d'agost de 1926) és un polític cubà. Fou President de Cuba (1959-2008) i primer ministre (1959-1976). Actualment exerceix com a primer secretari del Partit Comunista de Cuba i com a comandant en cap de les Forces Armades Revolucionàries de Cuba.

Cites[modifica]

  • Condemneu-me, no importa, la Història m'absoldrà.[1]
(en castellà) Condenadme, no importa, la historia me absolverá.
Al·legat de defensa en el judici contra l'assalt a la caserna Moncada, 16 d'octubre de 1953.
  • Dir la veritat és el primer deure de qualsevol revolucionari.[2]
(en castellà) Decir la verdad es el primer deber de todo revolucionario.
Discurs del 2n aniversari del triomf de la Revolució (L'Havana), 8 de gener de 1959.
  • Als pobles moltes vegades els parlen de democràcia els mateixos que l'estan negant en el seu propi sòl; als pobles els parlen de democràcia els mateixos que l'eviten, els mateixos que la neguen i els pobles no veuen més que contradiccions per totes parts. I per això els nostres pobles han perdut, desgraciadament, la fe. Han perdut la fe, que es fa tan necessària en instants com aquest per a salvar al continent per a l'ideal democràtic, mes no per a una democràcia teòrica, no per a una democràcia de fam i misèria, no per a una democràcia sota el terror i sota l'opresió, sinó per a una democràcia veritable, amb absolut respecte a la dignitat de l'home, on prevalguin totes les llibertats humanes sota un règim de justícia social, perquè els pobles d'Amèrica no volen ni llibertat sense pa ni pa sense llibertat.[3]
Primer Ministre del Govern Revolucionari, davant el Consell Econòmic dels 21, en el Palau del Ministeri d'Indústria i Comerç de Buenos Aires, 2 de maig de 1959.
  • És veritat que hi ha governs constitucionals corromputs també; però al pas que els governs constitucionals han de cuidar-se perquè han d'assistir a unes eleccions i poden perdre-les si hi ha democràcia veritable i voten les persones, llavors s'abstenen, hi ha un fre en la denúncia pública, hi ha un fre en la llibertat d'expressió, hi ha un fre en les eleccions que se succeeixen cada dos anys; però quan es tracta d'una dictadura, roben no milions, roben 10 anys, 15 anys, 20 anys i fins a més anys, ningú els acusa, ningú els denuncia, perquè no pot, ningú els refrena i ningú els substitueix.[3]
Discurs pronunciat davant el Consell Econòmic dels 21, en el Palau del Ministeri d'Indústria i Comerç de Buenos Aires, 2 de maig de 1959.
  • Una revolució no és un camí de roses... una revolució és una lluita a mort entre el futur i el passat.[4]
(en castellà) Una revolución no es un camino de rosas... una revolución es una lucha a muerte entre el futuro y el pasado.
Discurs efectuat després de l'entrada de Fidel Castro a L'Havana, 8 de gener de 1961.
  • Les idees no necessiten ni de les armes, en la mesura en què siguin capaces de conquerir a les grans masses.[5]
(en castellà) Las ideas no necesitan ni de las armas, en la medida en que sean capaces de conquistar a las grandes masas.
Discurs en la sessió de clausura de la trobada sobre el deute extern d'Amèrica Llatina i el Carib (Palacio de las Convenciones, L'Havana), 3 d'agost de 1985.

Referències[modifica]