Francesc Ferrer i Gironès
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Girona, 26 de juliol de 1935 |
| Mort |
Girona, 17 de febrer de 2006 (70 anys) |
| Ocupació | Escriptor, polític, historiador i activista cultural |
 | |
Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol de 1935 – Girona, 17 de febrer de 2006) fou un polític i historiador català. Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya.
Citacions[modifica | modifica el codi]
- Fins la història ens ha ensenyat que una societat poc desenvolupada, pot quedar sotmesa als immigrants, els quals l'han dominada.[1]
«L'assimilació dels immigrants». Revista Catòlica, Núm. 271 (agost 1966).
- Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic
- A mesura, doncs, que va ascendint en la seva professió, també s'observa una major catalanitat.[1]
- «L'assimilació dels immigrants». Revista Catòlica., Núm. 271 (agost 1966).
- Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic
- Els factors favorables a l'assimilació nacionalcultural són múltiples. El primer és la bona predisposició existent entre els 'nouarribats', que és menor entre els funcionaris.[1]
- «L'assimilació dels immigrants». Revista Catòlica, Núm. 271 (agost 1966).
- Anàlisi de l'onada migratòria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic
- Que el superior nivell de vida no sigui mai causa de 'distància social'. Hem d'extirpar de la nostra societat les discriminacions que sofreixen contínuament els immigrants.[1]
- «L'assimilació dels immigrants». Revista Catòlica, Núm. 271 (agost 1966).
- Anàlisi de l'onada migratoria dels anys seixanta a Catalunya des del punt de vista sociològic, cultural i econòmic
- Catalunya té una estructura econòmica comarcal tan desigual, com la que poden tenir si comparem la Gran Bretanya amb l'illa Maurici.[2]
- «Una Catalunya descentralitzada». Presència, Núm. 248 (4 d'abril de 1970).
- Defensa del desenvolupament d'una Catalunya equilibrada i més harmònica
- La idea de la mancomunitat catalana, és que s'hauria de basar, no a donar més primacia a Barcelona, sinó a redistribuir millor els cabals públics entre totes les comarques, i especialment les de la Catalunya pobra.[2]
- «Un simulacre de descentralització». Destino, 1977.
- Article contra la centralització de Catalunya a l'entorn de Barcelona
Catalanisme[modifica | modifica el codi]
- Per primera vegada, en la persecució legal del català, s'havia arribat a un domini total i sistemàtic. Només quedava l'ambient familiar i les expansions literàries que no necessitessin la censura oficial.[2]
- «L'arqueologia de la persecució». El Punt, 12 d'octubre de 1983.
- Analisi històrica de la persecució de la llengua catalana per part de l'Estat espanyol al llarg de la història
- Fa més de tres segles que els castellans ens volen negar la llibertat, amb la finalitat excelsa de fer-nos iguals. Ells volen que siem iguals que ells. La "unidad" significa que els catalans hem de ser idèntics que ells. Mai no han pensat que podien ser iguals a nosaltres?[3]
- «Som homes de conquesta». El Punt, 2005.
- Hom parla sempre dels «drets històrics» perquè la Constitució espanyola així ho va definir i expressar. Però els catalans, tradicionalment, no hem parlat de «drets històrics» quan hem reivindicat l'antiga llibertat.[4]
- 21 d'agost de 2005.
- Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya
- Hom no pot jugar gratuïtament amb la negació dels drets històrics, atès que per aquestes llibertats molts de catalans han mort, d'altres han estat perseguits, d'altres empresonats, d'altres exiliats, i força més n'hem resultat mutilats en els nostres drets civils.[4]
- 21 d'agost de 2005.
- Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya
Crida al Fossar de les Moreres (2005)[modifica | modifica el codi]
Recull de citacions de la crida en motiu de l'11 de setembre de l'any 2005, publicada pel diari El Punt i llegida al Fossar de les Moreres, reivindicant les llibertats abolides del poble català:[5]
- No se'ns ha retornat la llibertat perduda la qual era garantida per les nostres Constitucions, i que encara estem ocupats militarment pel dret de conquesta.[5]
- La pàtria dels catalans és el conjunt de lleis que els governen, els emparen i els administren, i els regulen.[5]
- Els catalans hem estat més segles políticament independents, que no pas subjectes o sotmesos a la Corona de Castella.[5]
- La llibertat quan s'ha obtingut per l'autodeterminació del poble, amb pacte i condicions, no es pot treure per ningú.[5]
- Si la Constitució fós autènticament democràtica, no seria pas la seva lletra la nostra presó, sinó que seria la garantia de la nostra voluntat pacífica per gaudir la nostra llibertat.[5]
Llengua catalana[modifica | modifica el codi]
- Podríem trobar més testimonis sota els Àustria, en què nosaltres els catalans no teníem la llengua castellana per nostra, i que si hi va haver decadència literària, també altres nacions l'han tingut.[2]
- «El català per sempre perseguit, però sempre viu». Presència, Núm. 520 (novembre 1978).
- En el marc d'una discussió al Senat sobre el nom de la llengua oficial, Ferrer desmenteix l'afirmació del senador Enciso Recio assegurant que a la Catalunya dels Àustria va haver-hi una decadència literària del català, però que la seva utilització popular es va mantenir
- Ara més que mai, malgrat els Encisos, i els Carazos, i els Marías, nosaltres hem de ser conscients que cal normalitzar la nostra situació.[2]
- «El català per sempre perseguit, però sempre viu». Presència, Núm. 520 (novembre 1978).
- En el marc d'una discussió al Senat sobre el nom de la llengua oficial, Ferrer desmenteix l'afirmació del senador Enciso Recio assegurant que a la Catalunya dels Àustria va haver-hi una decadència literària del català, però que la seva utilització popular es va mantenir
- La llibertat de mercat és allà on el català hi agafa totes les malalties, després de tenir-hi prohibida l'entrada durant 280 anys.[6]
- «Un president toix». El Punt, 1998.
- La catalanofòbia no ataca pas als que parlen en castellà.[7]
- «Chacón», 8 de novembre de 2005.
- Qui estima la llengua la fa servir.[8]
- Els catalans, de l'única cosa que tenim una singular i única propietat, és de la nostra llengua.[8]
- El dia que deixéssim de parlar la nostra llengua, això significaria que em decidit deixar de ser catalans.[8]
- L'idioma és, per a la nostra nació, l'emblema més preuat perquè ens agermana, ens defineix, ens aglutina a l'hora de prensar i en la manera de dir; en definitiva és, al mateix tem`s, el nostre ésser i l'expressió de la nostra ànima.[8]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Torn; Lanao; Vinyoles, 2005, p. 34-50.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Torn; Lanao; Vinyoles, 2005, p. 51-79.
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. «Som homes de conquesta». El Punt, 2005. [Consulta: 16 març 2012].
- ↑ 4,0 4,1 Ferrer i Gironès, Francesc. «Els qui van contra els "drets històrics" encara no han dit que van en contra del "dret de conquesta"», 21-08-2005. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Ferrer i Gironès, Francesc. «Crida escrita expressament en motiu de l'onze de setembre, per mobilitzar a tots els catalans», 11-09-2005. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. «El que estigui lliure de culpa...», 26-02-2007. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ Ferrer i Gironès, Francesc. «Chacón», 08-11-2005. [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 53. ISBN 978-84-92718-67-2.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Torn, Miquel; Lanao, Pau; Vinyoles, Carme (coord.). Francesc Ferrer i Gironès. Un patriota al sevei d'un poble (
PDF) (en català). Girona: Fundació Josep Irla, El Punt, 2005. ISBN 8489392633.
