Francesc Cambó i Batlle
De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Francesc Cambó)
| Francesc Cambó i Batlle | |
 |
|
| Escultura de Francesc Cambó feta per Victor Ochoa | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
Francesc Cambó i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 1947) va ser un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols.
[modifica] Cites
- L'ambient de Girona no m'agradava i els meus companys d'institut els trobava, en general, menys simpàtics i menys intel·ligents que els de Figueres. Això sí, eren més quiets, més pretensiosos, anaven més ben vestits...[1]
- Fragment del llibre Memòries (1876-1936) de Francesc Cambó on relata la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona.
- Memòries (1876-1936).
- Girona té un mal clima, sobretot a l'hivern, que dura sis mesos llargs: clima humit i fresc en què tan malament s'està al carrer com a casa.[1]
- Fragment del llibre Memòries (1876-1936) de Francesc Cambó on relata la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona..
- Memòries (1876-1936).
- Per fortuna, vaig descobrir que a l'institut hi havia una biblioteca [...]; des de llavors passava a la biblioteca un parell d'hores diàries pel cap baix [...]. Mentre jo feia el cinquè any de batxillerat, va produir-se un esdeveniment considerable en la meva vida: vaig fer-me catalanista.[2]
- Fragment del llibre Memòries (1876-1936) de Francesc Cambó on relata la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona.
- Memòries (1876-1936).
- Porto sang de l'Empordà i sang de la Garrotxa [...]. Aquesta duplicitat d'influències potser és la causa que jo senti com un romàntic i pensi com un conservador.[2]
- Fragment del llibre Memòries (1876-1936) de Francesc Cambó on relata la seva experiència d'estudiant de batxillerat a Girona.
- Memòries (1876-1936).
- Tenia jo també una immensa audàcia que estava feta d'aquests ingredients: una absoluta fe en mi mateix i una seguretat absoluta que Catalunya triomfaria i jo amb ella.[2]
- Reflexió del seu futur polític a Catalunya quan tenia 25 anys.
- Jo no veig l'autonomia de Catalunya més que instaurada per un govern amic i protegida per l'exèrcit, la Guàrdia Civil i les forces d'ordre públic castellanes.[2]
- Paraules que digué a Santiago Alba sobre la qüestió de Catalunya-Espanya i un projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya el novembre de 1918.
- "Diversos fets van ajudar a la ràpida difusió del catalanisme. La pèrdua de les colònies, després d'una successió de desastres, va provocar un immens desprestigi de l'Estat. El ràpid enriquiment de Catalunya, fomentat pel gran nombre de capitals que es repatriaven de les colònies perdudes, va donar als catalans l'orgull de les riqueses improvisades, cosa que els va fer propicis a l'acció de la nostra propaganda dirigida a deprimir l'Estat espanyol i a exaltar les virtuts i mèrits de la Catalunya passada, present i futura."
- Memòries, 1876-1936, Alianza Editoria.
- "Hi ha dues maneres segures d'arribar al desastre: una, demanar l'impossible; una altra, retardar l'inevitable."
- República o monarquia? Catalunya![3]
- Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya.
- Teatre del Bosc de Barcelona, 15 de desembre de 1918.
- El problema català té per base, per única base, l'existència d'un fet diferencial català, d'una personalitat catalana inconfusible i indestructible, la qual, per a qui no sigui orb d'esperit, és tan forta i acusada, en el passat i en el present, en els fets històrics que l'han creada i en les realitats actuals que la mantenen, como ho pugui ésser la de Polònia, la d'Irlanda i la de Bohèmia.[4]
- Fragment del llibre Per la concòrdia publicat l'any 1930 per la Llibreria Catalònia.
- Per la concòrdia, 1930.
- L'adhesió dels catalans al fet diferencial català i a la seva expressió cabdal, que és la llengua, no havia estat mai tan forta com en aquests quatre anys de Directori.[4]
- Fragment del llibre Per la concòrdia publicat l'any 1930 per la Llibreria Catalònia.
- Per la concòrdia, 1930.
- El separatisme català és la contrapart de l'assimilisme castellà. Com s'esdevé sovint, també en aquest cas els extrems es toquen. L'assimilisme vol destruir el fet diferencial català: el separatisme vol suprimir el fet de la unitat espanyola, de la manera més radical pel que esguarda a Catalunya: separant-la d'Espanya. Com totes les solucions radicals, l'assimilista i la separatista són essencialment lògiques.[4]
- Fragment del llibre Per la concòrdia publicat l'any 1930 per la Llibreria Catalònia.
- Per la concòrdia, 1930.
[modifica] Cites sobre Francesc Cambó
- Davant d'un discurs de Cambó, el periodista que el segueix amb un paper i un llapis a la mà hi podrà estar o no estar d’acord, es podrà sentir indignat o convençut. No se sentirà mai indiferent.[5]
- Opinió de l'oratòria de Francesc Cambó.
- El Quadern Gris, 7 de novembre de 1919. —Josep Pla
- En el curs de la discussió, s'acostava o passava alguna dona de presència autèntica. Cambó se la mirava –de vegades un moment. Quina manera tenia Cambó de mirar les dones![5]
- Opinió de l'actitud de Francesc Cambó vers les dones.
- El Quadern Gris, 7 de novembre de 1919. —Josep Pla
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Francesc Cambó Batlle». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 22 d'octubre de 2009. [Consulta: 6 març 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Puig i Oliver, Lluís M. de. «Francesc Cambó: paradoxes i contradiccions. Una història en revisió». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins Vol. 39, p. 367-394. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1998. [Consulta: 7 març 2012].
- ↑ «¿República o monarquía? ¡Catalunya!». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 6 d'agost de 2004. [Consulta: 5 març 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bueno Sánchez, Gustavo. «Hecho diferencial». Proyecto Filosofía en español, 2010. [Consulta: 20 març 2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 9 març 2012].
