Hamlet

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ser o no ser, aquesta és la qüestió.

Hamlet, príncep de Dinamarca, és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle XVII.

Acte I[modifica]

  • Claudi: I ara, el meu parent Hamlet, i també fill -
    Hamlet: Una mica més que parent i menys que amic.
    Claudi: Com pot ésser que els núvols encara s'aferrin a tu?
    Hamlet: No és pas això milord; estic massa a prop del Sol.[1]
(en anglès) Claudius: But now, my cousin Hamlet, and my son -
Hamlet: A little more than kin, and less than kind.
Claudi: How is it that the clouds still hang on you?
Hamlet: Not so my lord; I am too much i' the sun.
Acte I, escena II.
  • Ofèlia: No facis com molts capellans maleducats,
    que m'ensenyen el camí escarpat i espinós de la virtut,
    mentre que ells, excessius i descontrolats llibertins,
    trepitjen el sender florit del plaer
    sense tenir en compte el seu propi consell.
(en anglès) Ophelia: Do not, as some ungracious pastors do,
Show me the steep and thorny way to heaven,
Whiles, like a puff'd and reckless libertine,
Himself the primrose path of dalliance treads.
And recks not his own rede.
Acte I, escena III.
  • Hamlet: Hi ha més coses al cel i la terra, Horaci,
    que les que pot imaginar el teu pensament.
(en anglès) Hamlet: There are more things in heaven and earth, Horatio,
Than are dreamt of in your philosophy.
Acte I, escena V.

Acte II[modifica]

  • Poloni: Què llegiu, milord?
    Hamlet: Paraules, paraules, paraules.
(en anglès) Polonius: What do you read, my lord?
Hamlet: Words, words, words.
Acte II, escena II.
  • Hamlet: Dinamarca és una presó.
    Rosencrantz: Per tant, el món també ho és.
    Hamlet: Una gran presó; plena de cel·les, galeries i masmorres, i Dinamarca és una de les pitjors.
    Rosencrantz: No hi estem d'acord, milord.
    Hamlet: Llavors és que per a vosaltres no ho és, perquè no hi ha res que sigui bo ni dolent, sinó que el pensament ens ho fa creure així: Per mi és una presó.
    Rosencrantz Doncs deu ser culpa de la vostra ambició. El món és massa estret per al vostre esperit.
    Hamlet: Déu meu! Podria estar empresonat dintre la closca d'una nou i sentir-me rei d'un espai infinit, si no fos perquè tinc mals somnis.
(en anglès) Hamlet: Denmark's a prison.
Rosencrantz: Then is the world one.
Hamlet: A goodly one; in which there are many confines, wards and dungeons, Denmark being one o' the worst.
Rosencrantz: We think not so, my lord.
Hamlet: Why, then, 'tis none to you; for there is nothing either good or bad, but thinking makes it so: to me it is a prison.
Rosencrantz: Why then, your ambition makes it one; 'tis too narrow for your mind.
Hamlet: O God, I could be bounded in a nut shell and count myself a king of infinite space, were it not that I have bad dreams.
Acte II, escena II.
  • Hamlet: Quina obra més admirable que és l'home! Que noble en la raó! Que infinit en capacitats! En forma i moviment, que exacte i admirable! En els actes, com s'assembla a un àngel! En comprensió, com s'assembla a un déu! És la bellesa del món, el parangó dels animals! I tanmateix per a mi, ¿què és aquesta quintaessència de fang? L'home no em fa feliç, no; ...
(en anglès) Hamlet: What a piece of work is a man! how noble in reason!
how infinite in faculty! in form and moving how
express and admirable! in action how like an angel!
in apprehension how like a god! the beauty of the
world! the paragon of animals! And yet, to me,
what is this quintessence of dust? man delights not
me: no, ...
Acte II, escena II.
  • Poloni: Milord, els tractaré com es mereixen.
    Hamlet: Per Déu, senyor, molt millor: si tractes als homes
    com es mereixen, qui s'escaparà de les pallisses?
    Tracta'ls segons el teu honor i dignitat: com menys
    s'ho mereixin, més merit tindrà la teva generositat.
(en anglès) Poloni: My lord, I will use them according to their desert.
Hamlet: God's bodykins, man, much better: use every man
after his desert, and who should 'scape whipping?
Use them after your own honour and dignity: the less
they deserve, the more merit is in your bounty.
Acte II, escena II.

Acte III[modifica]

  • Hamlet: Ser o no ser: aquesta és la qüestió:
    saber si, a l'esperit, li és més noble sofrir
    els cops i els dards de la ultratjant Fortuna,
    o alçar-se en armes contra un mar d'afliccions
    i eliminar-les combatent. [...]
(en anglès) Hamlet: To be, or not to be: that is the question:
Whether 'tis nobler in the mind to suffer
The slings and arrows of outrageous fortune,
Or to take arms against a sea of troubles,
And by opposing end them?
Acte III, escena I.
  • Hamlet: Em considero mitjanament honrat;
    i tot i això em podria acusar de tantes coses
    que seria millor que la meva mare no m'hagués parit: sóc molt
    orgullós, venjatiu, ambiciós, amb més culpes a
    sobre que pensaments on posar-les,
    imaginació per donar-los forma, o temps per dur-les a terme.
    Què haurien de fer els individus que com jo, s'arrosseguen
    entre el cel i la terra?
(en anglès) Hamlet: I am myself indifferent honest;
but yet I could accuse me of such things that it
were better my mother had not borne me: I am very
proud, revengeful, ambitious, with more offences at
my beck than I have thoughts to put them in,
imagination to give them shape, or time to act them
in. What should such fellows as I do crawling
between earth and heaven?
Acte III, escena I.

Acte V[modifica]

  • Hamlet: La resta és silenci.
(en anglès) Hamlet: The rest is silence.
Acte V, escena II.

Referències[modifica]

  1. Shakespeare, William. «The Tragedy of Hamlet, Prince of Denmark» (en anglès). Wikisource [Consulta: 10 abril 2012].

Enllaços[modifica]