Vés al contingut

Jesús de Natzaret

De Viquidites
Infotaula de personaJesús de Natzaret
Pantòcrator de l'absis de Sant Climent de Taüll
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Betlem
5 aC
Mort Gòlgota
7 d'abril de 30 dC (33/34 anys)
Ocupació Predicador, profeta, fuster, rabí, taumaturg, líder religiós, sanador, messies, predicador, professor, fundador de religió, tektōn (en) Tradueix i pastor
Modifica dades a Wikidata

Jesús de Natzaret (Betlem?, 4 aC — afores de Jerusalem, 29 dC), també anomenat Jesucrist, el Messies o el Crist, és la figura central del cristianisme, de la qual deriva la fundació de l'Esglèsia Catòlica.

  • Qui no pren la seva creu i no segueix darrera meu, no és digne de mi.[1]
Evangeli segons Mateu (Mt. 10,38).
  • És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne del cel.[1]
Evangeli segons Mateu (Mt. 19,24).
  • Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu.[1]
Evangeli segons Mateu (Mt. 22,21).
En resposta a la pregunta dels fariseus de si està bé de pagar o no tributs al Cèsar.
  • Déu meu, Déu meu, ¿perquè m'heu abandonat?[1]
(en arameu) Eli, Eli, lemà sabactani?
Evangeli segons Mateu (Mt. 27,46).
L'última frase (anotada en l'Evangeli) que digué Jesús, estant clavat a la creu, poc abans de morir.
  • Deixeu que els infants vinguin a mi, no els ho prohibiu, que el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us asseguro que qui no rebi el Regne de Déu com un infant, no hi entrarà pas.[2]
Evangeli segons Marc (Mt. 10,14-15).
  • Que n'és de difícil per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!. És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.[3]
Evangeli segons Lluc (Lc. 18,25).

Les Benaurances

[modifica | modifica el codi]
Christ as Saviour
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.

Relació de benaurances recollides a l'Evangeli segons Mateu (Mt. 5,3-12):

  • Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.[1]
  • Feliços els humils, perquè posseiran la terra.[1]
  • Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.[1]
  • Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.[1]
  • Feliços els compassius, perquè seran compadits.[1]
  • Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.[1]
  • Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.[1]
  • Feliços els perseguits per causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del cel.[1]
  • Feliços vosaltres quan us insultaran i us perseguiran i diran falsament tota mena de mal contra vosaltres, per causa meva; alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa es gran en el cel; que així és com van perseguir els profetes que us han precedit.[1]

Oració del Senyor

[modifica | modifica el codi]

Oració del Senyor que ensenyà Jesús als seus fidels, recopilada en l'Evangeli segons Mateu (Mt. 6,9-13), i l'Evangeli segons Lluc (Lc. 11,2-4):

  • Pare nostre del cel,
    santifiqueu el vostre nom,
    vingui el vostre Regne,
    faci's la vostra voluntat,
    com es fa en el cel, així també a la terra.
    El nostre pa de cada dia,
    doneu-nos-el avui;
    i perdoneu-nos les nostres culpes,
    com nosaltres perdonem els nostres deutors;
    i no permeteu que caiguem en la temptació,
    ans deslliureu-nos del Maligne.[1]
  • Preneu, mengeu: això és el meu cos.
  • Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A Crist, si el van agafar, és perquè no es va escapar.[4]
  • Acabat, amén Jesús.[5]
  • Al qui es lleva de matí, el bon Jesús li surt pel camí.[5]
  • Amb ceba i pa, a Jesús van desmamar.[4]
  • El dia no creixerà fins que Jesús naixerà.[5]
  • Fins que et pugui veure, Jesús meu.[6]
Dita popular Frase que es diu abans de començar a beure, ja que hi havia la creença que el dimoni entrava per la boca.
  • Entre Jesús i Joan parteixen l'any.[5]
  • Més mal volien a Jesús els que el volien casa que els que el van crucificar.[5]
  • Quan el cel és plover de casta, un Cristo de canya basta.[5]
  • Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga.[5]
  • Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el recussita i Sant Joan el torna sagramentat.[5]
  • Veus morir Jesús en creu i res fas per amor seu.[4]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
Christ the Pantocrator by Metropolitcan Jovan Zograf (1384)
Fer-ne (d'algú) el Bon Jesús.

Frases fetes sobre Jesús:

  • Alçar (o aixecar) el Cristo.[7]
  • Dir una cosa a una altra tant com un Sant Cristo amb dues pistoles.[7]
  • En un dir Jesús.[8]
  • Estar en el Jesús.[7]
  • Fer-ne (d'algú) el Bon Jesús.[7]
  • (Haver) tot Cristo.[7]
  • Jesús![7]
  • Lligar (o fermar) com un Crist.[7]
  • Més ne digueren a Cristo.[7]
  • (No haver) ni Cristo.[7]
  • No saber ni el Jesús.[7]
  • Posar qualcú com un Cristo.[7]
  • Sense dir Jesús.[7]
  • Traure el Sant Crist gros.[7]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006. 
  2. «Evangeli segons Sant Marc». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006. 
  3. «Lluc 18:25, Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)». Arxivat de l'original el 1596871525. [Consulta: 26 gener 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 Viladot-Puig, 2003.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Parés i Puntas, 1999.
  6. Amades, 2006, p. 56.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Jesús». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. «Jesús». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juny 2012].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.