Josep-Lluís Carod-Rovira

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que fou vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004. Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit del que fou president entre el 2004 i el 2008.

Cites [modifica]

Carod.cat.
  • Ser català no és una herència. És una opció.[1]
Carod.cat.
  • Catalunya és incompatible amb Espanya perquè és un Estat que no permet l'exercici de les llibertats.[2]
Barcelona, 11 de setembre de 2007.
  • Catalunya no està disposada a tolerar més imposicions. No és una ONG solidària, és un país que té necessitats socials i objectius de modernització per aconseguir, i per tant està cansada de ser la fabrica d'impostos d'Espanya.[3]
Le Soler (França), 30 d'agost de 2008.
  • Els successius governs espanyols han concebut Catalunya com una font segura de finançament, però ha arribat l'hora que els catalans decidim si ens convé o no (seguir sent-ho).[3]
Le Soler (França), 30 d'agost de 2008.
  • Hem normalitzat la propietat del país: ara, el país és de tots.[4]
Avui, 6 de juny de 2010.
  • Han fet servir els jardins públics com a urinari, han pintat el monument al President Macià i han donat una imatge del país marginal, xavacana i basta. Potser es tractava d’això, ben mirat... Aquesta és la Catalunya que volem?[5]
Article d'opinió sobre les acampades del moviment dels indignats.
Nació Digital.cat, 16 de juny de 2011.
  • Tenen, els espanyols, tot el dret del món a indignar-se. Però si volen fer-ho, com a espanyols, el millor és que no s'equivoquin en el mapa i es manifestin, s’indignin, es pixin, pintin, escridassin i insultin, allà on els correspon: al seu país[5]
Article d'opinió sobre les acampades del moviment dels indignats.
Nació Digital.cat, 16 de juny de 2011.
  • En tot moment vam defensar la inconveniència de la via militar, per motius ètics i polítics, i vam fer l'elogi de la via democràtica, l'única capaç d'articular una majoria per a la independència que fos respectada a nivell internacional i davant la qual Espanya no tindria més remei que negociar la partició de l'Estat i la secessió.[6]
Relat de Josep-Lluís Carod-Rovira sobre la reunió mantinguda amb dirigents d'ETA el gener del 2004.
El Punt Avui, 21 d'octubre de 2011.

Sense referències [modifica]

  • Catalunya és una nació. Hem mantingut aquesta consciència en l'època més dura de la dictadura i no renunciarem a això en plena democràcia, perquè no hi ha llei que pugui reprimir els sentiments.
  • Darrere dels polítics catalans hi ha una nació que no desitja deixar de ser-ho.
  • Catalunya és una nació i així ho assumeixen ciutadans que se senten espanyols i uns altres que només se senten catalans i no ho assumeixen contra ningú.
  • El dret a decidir té una sola forma d'expressió: el dret a l'autodeterminació.
  • Jo em dic Josep-Lluís aquí i a la Xina Popular, i vostè no és ningú per canviar-me el nom.
  • Els bascos no sou espanyols, d'acord, però els catalans tampoc, i amb accions com aquesta no feu res més que espanyolitzar Catalunya. Ara només m'atreveixo a demanar-vos que quant voleu atemptar contra Espanya, us situeu prèviament en el mapa.
    • Nota: Cita treta d'un article publicat en el diari Avui,el 31 de maig del 1991, a causa de l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Vic, en el que van morir nou persones.
  • És català, aquell que paga peatges
  • Tot el que està a l'esquerra d'Esquerra (ERC), és competència de la Guàrdia Civil

Referències [modifica]

  1. 1,0 1,1 «http://carod.cat/». Josep-Lluís Carod-Rovira, cop. 2009. Arxivat de l'[Carod.cat original] en 23 d'octubre de 2010. [Consulta: 17 setembre 2012].
  2. «Carod: "Catalunya és incompatible amb Espanya" perquè aquesta "no respecta les llibertats"». lamalla.cat. Barcelona: Xarxa Audiovisual Local, 11 de setembre de 2007. [Consulta: 14 març 2012].
  3. 3,0 3,1 «Carod: "Catalunya està cansada de ser la fàbrica d'impostos d'Espanya"». lamalla.cat. Barcelona: Xarxa Audiovisual Local, 30 d'agost de 2008. [Consulta: 14 març 2012].
  4. Virgo, Xevi; González, David. «Entrevista: Josep-Lluís Carod-Rovira Vicepresident del govern de la Generalitat». Avui. Barcelona: Diari Avui, 6 de juny de 2010. [Consulta: 14 març 2012].
  5. 5,0 5,1 Carod-Rovira, Josep-Lluís. «Indignació espanyola». Nació Digital.cat. Barcelona: GrupNacióDigital, 16 de juny de 2011. [Consulta: 14 març 2012].
  6. Carod-Rovira, Josep-Lluís. «"De Perpinyà a Aiete", article de Josep-Lluís Carod-Rovira». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 21 d'octubre de 2011. [Consulta: 14 març 2012].