Karl Marx

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Karl Marx
Karl Marx
Retrat de Karl Marx (1875)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons
Wikisource-logo.svg Obres a Viquitexts

Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 — Londres, 14 de març de 1883) va ser un dels pensadors més influents de la història i figura clau en l'anàlisi de la història, la societat, la política i l'economia. El seu pensament es prolonga moltes dècades més tard a partir de la seva mort. Es va convertir en clau per entendre els processos socials i polítics més importants del segle XX i es convertí en el pare ideològic del comunisme.

Cites[modifica]

  • L'home és l'ésser suprem per a l'home.
  • El motor de la història és la lluita de classes.
  • L'obrer té més necessitat de respecte que de pa.
  • El poder polític és simplement el poder organitzat d'una classe per a oprimir a una altra.
  • Hegel diu en alguna part que tots els grans fets i personatges de la història universal apareixen, com si diguéssim, dues vegades. Però es va oblidar d'agregar: una vegada com a tragèdia i l'altra com a farsa.
  • El significat de pau és l'absència d'oposició al socialisme.
  • La desvalorització del món humà creix en proporció directa de la valorització del món de les coses.
  • La manera com es presenten les coses no és la manera com són; i si les coses fossin com es presenten, la ciència sencera sobraria.
  • La pitjor lluita és la que no es fa
  • La religió és l'opi del poble.
  • Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses manera el món, però del que es tracta és de transformar-lo. (XI Tesi sobre Feuerbach, 1845)
  • Els éssers humans fan la seva pròpia història, encara que sota circumstàncies influïdes pel passat.
  • Ningú combat la llibertat; a tot estirar combat la llibertat dels altres. La llibertat ha existit sempre, però unes vegades com privilegi d'alguns, altres vegades com dret de tots.
  • Jo no sóc marxista
  • El poble que n'esclavitza un altre forja les seves pròpies cadenes. (Carta de 1870 a la federació romana de l'associació internacional dels treballadors).
  • El sistema capitalista no necessita individus cultivats, només homes formats en un terreny ultraespecífic que es cenyeixin a l'esquema productiu sense qüestionar-lo. (Misèria de la filosofia)
  • Per a nosaltres el comunisme no és un estat que ha de ser implantat, és un ideal al qual cal subjectar la realitat. Nosaltres anomenem comunisme al moviment real que anul·la i supera l'estat de coses actual.

Manifest del Partit Comunista (1848)[modifica]

Obra de Karl Marx i Friedrich Engels publicada en alemany a Londres poc abans de la revolució de 1848:

  • Un fantasma ronda per Europa: el fantasma del comunisme.[1][2]
(en alemany) Ein Gespenst geht um in Europa – das Gespenst des Kommunismus.
Introducció del Manifest del Partit Comunista
  • La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de les lluites de classes.[1][2]
(en alemany) Die Geschichte aller bisherigen Gesellschaft ist die Geschichte von Klassenkämpfen.
  • El poder estatal modern no és més que un comitè que administra els afers col·lectius de tota la classe burgesa.[1][2][3]
(en alemany) Die moderne Staatsgewalt ist nur ein Ausschuß, der die gemeinschaftlichen Geschäfte der ganzen Bourgeoisklasse verwaltet.
  • Proletaris de tots els països, uniu-vos![1][2]
(en alemany) Proletarier aller Länder vereinigt Euch!
Frase final del Manifest del Partit Comunista

Cites sobre Karl Marx[modifica]

  • Marxisme. m. Doctrina de Carles Marx i els seus sequaços.
  • En castellà: Doctrina de Carlos Marx y sus secuaces.
    • Fonts: Diccionario de la Real Academia Española, edicions fins la dècada de 1970 (citat a Marxismo y marxistas, Proyecto Filosofía en español).
  • Veritable miserable. Jueu desvergonyit.
    • Fuentes: segons el biògraf de Marx, Franz Mehring (Bruguera, p. 94. ISBN 8425300282) a Carlos Marx: Historia de su vida, aquests eren els epítets què sovint hi dedicaba Arnold Ruge, antic col·laborador, per referir-se de Marx davant amics i en la seva correspondència.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest der Kommunistischen Partei. London: Office der "Bildungs-Gesellschaft für Arbeiter", 1848. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest comunista. [S.l.]: [s.e.], [1930?]). 
  3. Friedrich, Carl Joachim. La filosofía del derecho. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, 1982, p. 211. ISBN 8437502241.