Karl Marx
De Viquidites
| A aquest article li manca fer servir la plantilla estàndard per escriure les cites. Vegeu l'ajuda per citar i el llibre d'estil per a més informació. Vegeu la pàgina de discussió per a més informació.
|
| L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. (Col·laboreu-hi!) Caldrien les fonts. No totes les cites, en principi, són de Marx. |
| Karl Marx | |
| Retrat de Karl Marx (1875) | |
| Projectes germans | |
| Biografia a la Viquipèdia | |
| Multimèdia a Commons |
|
| Obres a Viquitexts | |
Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818 — Londres, 14 de març de 1883) va ser un dels pensadors més influents de la història i figura clau en l'anàlisi de la història, la societat, la política i l'economia. El seu pensament es prolonga moltes dècades més tard a partir de la seva mort. Es va convertir en clau per entendre els processos socials i polítics més importants del segle XX i es convertí en el pare ideològic del comunisme.
Contingut |
Cites[modifica]
- L'home és l'ésser suprem per a l'home.
- El motor de la història és la lluita de classes.
- L'obrer té més necessitat de respecte que de pa.
- El poder polític és simplement el poder organitzat d'una classe per a oprimir a una altra.
- Hegel diu en alguna part que tots els grans fets i personatges de la història universal apareixen, com si diguéssim, dues vegades. Però es va oblidar d'agregar: una vegada com a tragèdia i l'altra com a farsa.
- El significat de pau és l'absència d'oposició al socialisme.
- La desvalorització del món humà creix en proporció directa de la valorització del món de les coses.
- La manera com es presenten les coses no és la manera com són; i si les coses fossin com es presenten, la ciència sencera sobraria.
- La pitjor lluita és la que no es fa
- La religió és l'opi del poble.
- Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses manera el món, però del que es tracta és de transformar-lo. (XI Tesi sobre Feuerbach, 1845)
- Els éssers humans fan la seva pròpia història, encara que sota circumstàncies influïdes pel passat.
- Ningú combat la llibertat; a tot estirar combat la llibertat dels altres. La llibertat ha existit sempre, però unes vegades com privilegi d'alguns, altres vegades com dret de tots.
- Jo no sóc marxista
- El poble que n'esclavitza un altre forja les seves pròpies cadenes. (Carta de 1870 a la federació romana de l'associació internacional dels treballadors).
- El sistema capitalista no necessita individus cultivats, només homes formats en un terreny ultraespecífic que es cenyeixin a l'esquema productiu sense qüestionar-lo. (Misèria de la filosofia)
- Per a nosaltres el comunisme no és un estat que ha de ser implantat, és un ideal al qual cal subjectar la realitat. Nosaltres anomenem comunisme al moviment real que anul·la i supera l'estat de coses actual.
Manifest del Partit Comunista (1848)[modifica]
Obra de Karl Marx i Friedrich Engels publicada en alemany a Londres poc abans de la revolució de 1848:
- (en alemany) Ein Gespenst geht um in Europa – das Gespenst des Kommunismus.
- Introducció del Manifest del Partit Comunista.
- La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de les lluites de classes.[1][2]
- (en alemany) Die Geschichte aller bisherigen Gesellschaft ist die Geschichte von Klassenkämpfen.
- El poder estatal modern no és més que un comitè que administra els afers col·lectius de tota la classe burgesa.[1][2][3]
- (en alemany) Die moderne Staatsgewalt ist nur ein Ausschuß, der die gemeinschaftlichen Geschäfte der ganzen Bourgeoisklasse verwaltet.
- (en alemany) Proletarier aller Länder vereinigt Euch!
- Frase final del Manifest del Partit Comunista.
Cites sobre Karl Marx[modifica]
- Marxisme. m. Doctrina de Carles Marx i els seus sequaços.
- En castellà: Doctrina de Carlos Marx y sus secuaces.
- Fonts: Diccionario de la Real Academia Española, edicions fins la dècada de 1970 (citat a Marxismo y marxistas, Proyecto Filosofía en español).
- Veritable miserable. Jueu desvergonyit.
- Fuentes: segons el biògraf de Marx, Franz Mehring (Bruguera, p. 94. ISBN 8425300282) a Carlos Marx: Historia de su vida, aquests eren els epítets què sovint hi dedicaba Arnold Ruge, antic col·laborador, per referir-se de Marx davant amics i en la seva correspondència.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest der Kommunistischen Partei. London: Office der "Bildungs-Gesellschaft für Arbeiter", 1848.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest comunista. [S.l.]: [s.e.], [1930?]).
- ↑ Friedrich, Carl Joachim. La filosofía del derecho. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, 1982, p. 211. ISBN 8437502241.