Søren Kierkegaard
De Viquidites
| Søren Kierkegaard | |
| Gravat de Søren Kierkegaard (1840) | |
| Projectes germans | |
| Biografia a la Viquipèdia | |
Søren Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 — Copenhaguen, 11 de novembre de 1855) fou un filòsof danès. Està considerat com el pare de la teologia dialèctica i la filosofia de l'existència.
Contingut |
[modifica] Cites
- Comparar és autoimmolar-se.[1]
- Estimar els éssers humans és, malgrat tot, l'únic que fa que mereixi la pena viure. Sense aquest amor, pròpiament, no vius.[1]
[modifica] The Lily of the Field and the Bird of the Air (1849)
- L'instant, tot i estar ple d'una rica significació, no envia cap missatger amb anticipació, anunciant la seva arribada.[2]
- Tan sols callant es troba l'instant; mentre es parla, n'hi ha prou que es digui una sola paraula i s'esborra l'instant; només en el silenci hi ha l'instant.[1]
- És molt rar que un home arribi a comprendre degudament la presència de l'instant i que, consegüentment, l'aprofiti degudament.[1]
[modifica] Atribuïdes
- He de trobar una veritat que sigui veritat per a mi.
- L'amor és bonic, però només mentre duren el contrast i el desig, després, tot és debilitat i costum.
- Una dona és un ésser feble; quan s'ha donat del tot, ho ha perdut tot: si la innocència és quelcom negatiu en l'home, en la dona és l'essència de la vida.
- El cavaller de la fe està sol en tot moment.
- L'angoixa és el vertigen de la llibertat.
- La fe és la passió per el possible i l'esperança és l'acompanyant inseparable de la fe.
- La vida no és un problema que ha de ser resolt, sinó una realitat que ha de ser experimentada.
- La vida només pot ser compresa cap enrere, però únicament pot ser viscuda cap endavant.
- Si et cases ho lamentaràs. Si no et cases, també ho lamentaràs.
- El tirà mor i el seu regnat acaba, el màrtir mor i el seu regne comença.
- Deixem amb tota llibertat els savis el privilegi de no contradir mai.
- Així com l'animal en captivitat recorre a diari a la gàbia per desentumir les seves potes o mesura la longitud de la seva cadena, així faig jo la longitud de la meva, remuntant fins a la mort, per desentumir els meus membres, i fer més suportable la vida.
- ADiari Íntim
- Que irònic és que precisament per mitjà del llenguatge un home pugui degradar-se per sota del que no té llenguatge!
- Deixem amb tota tranquil•litat a la gent sàvia l'orgull de no caure mai en contradicció.
- ADiari d'un seductor