Salvador Sostres i Tarrida

Salvador Sostres i Tarrida

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement	Barcelona,  10 de juny de 1975 (49 anys)
Ocupació	Escriptor i columnista

Salvador Sostres i Tarrida (Barcelona, 1975) és un articulista, columnista i periodista català. És especialment conegut per les seves opinions controvertides i polèmiques; els seus atacs verbals a personalitats de l'àmbit català li han comportat problemes amb la justícia.

Citacions

• He anat més cops a elBulli que no pas llibres he llegit.

(en castellà) He ido más veces a elBulli que libros he leído.

Entrevista a Jot Down, juliol de 2011.

En referència al restaurant de Ferran Adrià.

• No sóc un entès en cinema. M'agrada Disney. M'agrada moltíssim Bambi. I no puc suportar —malgrat que sembli una contradicció amb això de Bambi— les pel·lícules de plorar molt, ni les que acaben malament, ni les pel·lícules tristes. Aquesta pedanteria de cert cinema que es basa en la pressumpció de que si no és trist no és profund, em sembla completament estúpida. Clint Eastwood és un fill de puta.

(en castellà) No soy un entendido en cine. Me gusta Disney. Me gusta muchísimo Bambi. Y no puedo soportar —aunque parezca una contradicción con lo de Bambi— las películas de mucho llorar, ni las que acaban mal, ni las películas tristes. Esta pedantería de cierto cine que se basa en la presunción de que si no es triste no es profundo, me parece completamente estúpido. Clint Eastwood es un hijo de puta.

Entrevista a Jot Down, juliol de 2011.

Articles a Avui

Recull de citacions de l'espai d'opinió Llir entre cards al diari Avui:

• A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota.

«Parlar espanyol és és de pobres», 7 d'abril de 2005.

• Duran és la classe de polític que és a la política per servir-se’n, i és així que la deshonra. Telefonar a la consellera sociata és de covard, de rata. Duran és el Zaplana de la política catalana. Trucar a la consellera sociata quan et poses malalt. Ets un nena, Duran. [...] Li desitjo a Duran que realment li hagin pogut extirpat tot el perill del cos i una recuperació plena i una vida llarga i plena d'amor i felicitat. També li desitjo a Convergència que s'extirpi de dins seu, amb la mateixa precisó, Duran.

«La nena Duran», 13 de febrer de 2008.

Sobre el polític Josep Antoni Duran i Lleida.

• Quasi ja ha mort, l’era dels sastres. Ara qualsevol dependentota et fa la vora dels pantalons. A les botigues de les grans marques, com a molt, et surt una humiliant senyora amb bata blanca.

«El sastre de Santa Eulàlia», 16 de febrer de 2008.

Articles a El Mundo

Recull de citacions de l'espai d'opinió Guantánamo al diari El Mundo:

• Pilar no és una filla de puta, de debò. No ho és de cap manera. Pobre Pilar. És una verdulaire histèrica. És oportunista i mesquina, d'una vulgaritat extrema. Rellisca per un fangar d'infinits tòpics i és el contrari a la intel·ligència.

(en castellà) Pilar no es una hija de puta, en serio. No lo es de ninguna manera. Pobre Pilar. Es una verdulera histérica. Es oportunista y mezquina, de una vulgaridad extrema. Resbala por un lodazal de infinitos tópicos y es lo contrario a la inteligencia.

«El feminismo es un resentimiento», 8 d'abril de 2013.

Sobre la periodista Pilar Rahola i Martínez

• El feminisme és un ressentiment, i com a tal està a les antípodes de la intel·ligència. Un ressentiment contra l'home, un ressentiment contra la llibertat, un ressentiment contra la felicitat de tantes i tantes dones que saben ser felices sense comparar-se amb els homes, sense competir-hi, sense intentar ficar-los a la presó i simplement vivint i rient junts la vida, i barrejats; a l'espera que també junts, i amorosos i molt tendres, ens atansi finalment la mort.

(en castellà) El feminismo es un resentimiento, y como tal está a las antípodas de la inteligencia. Un resentimiento contra el hombre, un resentimiento contra la libertad, un resentimiento contra la felicidad de tantas y tantas mujeres que saben ser felices sin comparase con los hombres, sin competir con ellos, sin intentar meterlos en la cárcel y simplemente viviendo y riendo juntos la vida, y revueltos; a la espera de que también juntos, y amorosos y muy tiernos, nos pille finalmente la muerte.

«El feminismo es un resentimiento», 18 de maig de 2013.

• Només dormo tranquil en ciutats de més d'un milió d'habitants.

(en castellà) Sólo duermo tranquilo en ciudades de más de un millón de habitantes.

«Una noche de verano», 4 d'agost de 2014.

Articles a ABC

Recull de citacions de l'espai d'opinió French 75 al diari ABC:

• Ni la dreta més franquista necessita recordar tant a Franco com la nostra esquerra d'ahir i d'avui. 40 anys de dictadura més 40 anys de democràcia sumen un total de 80 anys de viure d'un sol home. Poques esposes viuen per exigir tant.

(en castellà) Ni la derecha más franquista necesita acordarse tanto de Franco como nuestra izquierda de ayer y hoy. 40 años de dictadura más 40 años de democracia suman un total de 80 años de vivir de un solo hombre. Pocas esposas viven para exigir tanto.

«La izquierda y su negocio con Franco», 22 de novembre de 2015.

• Aznar va tenir raó amb la guerra de l'Iraq i que Tony Blair s'hagi disculpat per aquella intervenció és un altre símptoma de la decadència britànica. Aznar va tenir raó amb aquella guerra, però sobretot amb aquelles aliances, i fou brillant en el seu intent de situar Espanya en l'eix imperial per a superar l'esgotada dialèctica francoalemanya.

(en castellà) Aznar tuvo razón con la guerra de Irak y que Tony Blair se haya disculpado por aquella intervención es otro síntoma de la decadencia británica. Aznar tuvo razón con aquella guerra, pero sobre todo con aquellas alianzas, y fue brillante su intento de situar a España en el eje imperial para superar la agotada dialéctica francoalemana.

«Aznar tuvo razón con la guerra de Irak», 7 de juliol de 2016.

• Al nostre país, ser un gandul té premi, el premi d'una vida regalada. Vivim tan bé que ni els idiotes es moren de gana, sempre subvencionats.

(en castellà) En nuestro país, ser un gandul tiene premio, el premio de una vida regalada. Vivimos tan bien que ni los idiotas se mueren de hambre, siempre subvencionados.

«El paro en España», 14 de setembre de 2016.

• Hitler li va crear un problema al món i Franco va resoldre el problema d'Espanya. Hitler va assassinar a deu milions de persones i va planificar l'extermini del pobleu jueu, en una atrocitat només comparable a la de Stalin, l'altre gran socialista de la seva era. Res a veure amb les 2.300 persones a les que Franco va manar afusellar, una xifra que en canvi sí que és comparable amb els crims de la República.

(en castellà) Hitler le creó un problema al mundo y Franco resolvió el problema de España. Hitler asesinó a diez millones de persones y planeó el exterminio del pueblo judío, en una atrocidad sólo comparable a la de Stalin, el otro gran socialista de su era. Nada que ver con las 2.300 personas a las que Franco mandó fusilar, una cifra que en cambio sí es comparable con los crímenes de la República.

«Franco y Hitler», 21 de novembre de 2016.

Citacions sobre Salvador Sostres

• Malgrat tot, em sap greu: no he sabut mai si és un àngel que escriu com els dimonis o un dimoni que escriu com els àngels. Però al final passarà sense pena ni glòria. Hagués pogut apuntar molt alt, crear escola, fins i tot dedicar-se a la literatura del jo —que és la millor literatura— si hagués deixat de dir disbarats a temps.

«Salvador Sostres, in memoriam». E-notícies, 3 de juny de 2012. — Xavier Rius i Tejedor

Enllaços externs

• Salvador Sostres (Blog personal)