Thomas Carlyle

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Thomas Carlyle
Thomas Carlyle
Retrat de Thomas Carlyle
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Thomas Carlyle (Ecclefechan, Escòcia, 4 de desembre de 1795 — Chelsea, Londres, 5 de febrer 1881) fou un crític, historiador i assagista escocès.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Atura't un moment, deixa la teva feina i mira al teu voltant.[1]
(en anglès) Stop a moment, cease your work, and look around you.
  • El benaurat és aquell que troba la seva feina, no li demanen cap altre benaurança més.[1]
(en anglès) Blessed is he who has found his work; let him ask no other blessedness.
  • El primer deure d'un home és vèncer la por; ha de desfer-se d'ella ja que no podrà obrar fins llavors.[1]
(en anglès) The first duty of man is to conquer fear; he must get rid of it, he cannot act till then.
  • El que som depèn del que hem llegit després que tots els professors ens hagin ensenyat.[1]
(en anglès) What we become depends on what we read after all the professors have finished with us.
  • La idea està en tu mateix. L'impediment, també, està en tu mateix.[1]
(en anglès) The idea is in thyself. The impediment, too, is in thyself.
  • La misèria, de qualsevol classe, no és la causa de la immoralitat, sinó que n'és l'efecte.[2]
(en anglès) Misery of any kind, is not the cause of Immorality, but the effect thereof!
  • La universitat més gran de totes és una col·lecció de llibres.[1]
(en anglès) The greatest university of all is a collection of books.
  • Tota obra noble és al principi impossible.[1]
(en anglès) Every noble work is at first impossible.
  • Una vida ben escrita és gairebé tan estranya com una de ben viscuda.[3]
(en anglès) A well-written life is almost as rare as well a well-spent one.
Essay on Richter.

Sartor Resartus (1833-1834)[modifica | modifica el codi]

Massa sovint els grans homes són desconeguts, o pitjor encara, confosos.
  • Massa sovint els grans homes són desconeguts, o pitjor encara, confosos.[3]
(en anglès) Great men are too often unknown, or, what is worse, misknown.
Sartor Resartus. Llibre I, capítol III.
  • L'home és un animal que utilitza eines. Sense aquestes no és res, amb aquestes ho és tot.[3]
(en anglès) Man is a tool-using animal. Without tools he is nothing, with tools he is all.
Sartor Resartus. Llibre I, capítol V.
  • La naturalesa sola és antiga i l'art més antic un bolet.[3]
(en anglès) Nature alone is antique, and the oldest art a mushroom.
Sartor Resartus. Llibre II, capítol III.
  • La Paraula pertany al Temps, el Silenci pertany a l'Eternitat.[3]
(en anglès) Speech is of Time, Silence is of Eternity.
Sartor Resartus. Llibre III, capítol III.
  • Aquella tuberositat monstruosa de vida civilitzada, la capital d'Anglaterra.[3]
(en anglès) That monstrous tuberosity of civilised life, the capital of England.
Sartor Resartus. Llibre III, capítol VI.

The French Revolution (1837)[modifica | modifica el codi]

  • La Història, una destil·lació del Rumor.[3]
(en anglès) History, a distillation of Rumour
The French Revolution. Part I, llibre VII, capítol V.
  • Una veritat de qualsevol tipus sempre engendra una nova i millor veritat.[3]
(en anglès) Truth of any kind breeds ever new and better truth.
The French Revolution. Part I, llibre VI, capítol I.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Khurana, Simran. «Thomas Carlylen Quotes». Quotations. About.com, cop. 2012. [Consulta: 13 d'agost de 2012].
  2. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908.