Pobresa

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pobresa
Pobresa
El Jove Captaire de Bartolomé Esteban Murillo
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

La pobresa és una situació econòmica o condicicó de vida que sorgeix com producte de la impossibilitat d'accés i/o manca dels recursos per a satisfer les necessitats físiques i psíquiques bàsiques humanes que incideixen en una deterioració del nivell i qualitat de vida de les persones.

Cites[modifica]

  • Al pobre li manquen moltes coses, però a l'avar, totes.[1]
 — Publili Siri
  • A la pobresa li manquen moltes coses; a l'avarícia, totes.[2]
(en llatí) Inopiae desunt multa, avaritiae omnia.
 — Publili Siri
  • La pobresa fa passar l'home per moltes proves.[2]
(en llatí) Hominem experiri multa paupertas iubet.
 — Publili Siri
  • El pobre, en voler imitar el ric, troba la perdició.[2]
(en llatí) Inops, potentem dum vult imitari, perit.
Faules. Llibre II. XXI. — Fedre
  • La pobresa és germana del talent.[2]
(en llatí) Bonae mentis soror est paupertas.
 — Petroni
  • Aquell qui sempre desitja és pobre.[3]
(en llatí) Semper inops quicumque cupit.
In Rufinum. — Claudi Claudià
  • Si la pobresa és la mare dels crims, la manca d'esperit és el pare.[4]
(en francès) Si la pauvreté est la mère des crimes, le défaut d'esprit en est le père.
Caràcters, 1688. — Jean de La Bruyère
  • Els homes són tan cecs pels extrems de la misèria com pels extrems de la pobresa.[5]
(en anglès) Men are as much blinded by the extremes of misery as by the extremes of poverty.
Letter to a Member of the National Assembly, 1791. — Edmund Burke
  • La societat en la pobresa és millor que la solitud en la riquesa.[5]
(en anglès) Society in poverty is better than solitude in wealth.
Melincourt. Chapter XII, 1817. — Thomas Love Peacock
  • La misèria, de qualsevol classe, no és la causa de la immoralitat, sinó que n'és l'efecte.[1]
(en anglès) Misery of any kind, is not the cause of Immorality, but the effect thereof!
 — Thomas Carlyle
  • Vull donar gràcies als meus pares. Ells em van donar el millor regal: la pobresa.[6]
(en anglès) I would like to thank my parents [...] They gave me the biggest gift: the poverty.
Cerimònia dels Premis Oscar (Los Angeles), 21 de març de 1999. — Roberto Benigni
Discurs d'aceptació del premi Oscar a la millor pel·lícula estrangera

Dites populars[modifica]

  • El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic.[7]
  • La pobresa no té amics, la riquesa té enemics.[7]
  • La pobresa no ve pas sempre del cel.[8]
  • Mosso i amic, ni pobre ni ric.[7]
  • Pobresa fa pobresa.[8]
  • Pobrea no és baixea.[8]
  • Pobresa no és vilesa.[8]

Frases fetes[modifica]

  • Doncs busqui's pobre.[8]
  • Ésser pobre com una rata, o com una rata d'església, o com un ropit.[8]
Ésser molt pobre
  • Ésser pobre d'esperit.[9]
  • Ésser pobre de solemnitat.[9]
  • Pobre no sigui davant de Déu.[8]
  • Posar algú o alguna cosa com un pobre de sopes.[8]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  3. Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897. 
  4. «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  5. 5,0 5,1 Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908. 
  6. «Roberto Benigni goes wild at the Oscars®». The Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 19 de febrer de 2008. [Consulta: 15 desembre 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. 9,0 9,1 «Pobre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 desembre 2012].