Winston Churchill
Aparença
Winston Churchill | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
palau de Blenheim (Anglaterra), 30 de novembre de 1874 |
Mort |
Hyde Park Gate (Anglaterra), 24 de gener de 1965 (90 anys) |
Ocupació | Polític i historiador |
Obra amb drets d'autor | |
Winston Leonard Spencer Churchill (Blenheim Palace, Oxford, 30 de novembre de 1874 — Londres, 24 de gener de 1965) fou un polític i escriptor anglès. Fou Primer Ministre del Regne Unit de 1940 al 1945 i, per segon cop, de 1951 a 1955 i rebè el Premi Nobel de Literatura de 1953.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- He tret beneficis de les crítiques durant tots els períodes de la meva vida i no recordo cap moment en què aquestes crítiques hagin escassejat.[1]
- 1914.
- Les persones cultes són simplement l'escuma brillant que sura sobre el profund riu de la producció.[1]
- (en anglès) Cultured people are merely the glittering scum which floats upon the deep river of production.
- Escoltant al seu fill Randolph criticant la manca de cultura dels industrials petroliers de Calgary, 1929.
- Dona: Winston, estàs borratxo. Encara diria més: estàs fastigosament borratxo.
- Winston: Bessie, estimada, tu ets lletja. Encara diria més: ets fastigosament lletja. Però demà jo estaré sobri i tu seguiràs sent fastigosament lletja.[1]
- No se sap qui era la dona
- Estimada, he de demanar-li un favor, que es quedi fins molt tard. Aquesta nit em sento molt fèrtil.[1]
- 1930.
- Li ho va dir a una secretària
- 1930.
- La guerra, que abans era cruel i gloriosa, s'ha tornat cruel i llardosa.[1]
- (en anglès) War, which used to be cruel and magnificent, has now become cruel and squalid.
- My Early Life, 1930.
- Es bo per un home sense educació llegir llibres de citacions.[2]
- (en anglès) It is a good thing for an uneducated man to read books of quotations.
- My Early Life, chap. 9, 1930.
- La inherent virtut del socialisme és la distribució equitativa de la misèria.[3][4]
- (en anglès) The inherent virtue of Socialism is the equal sharing of miseries.
- Cambra dels Comuns, 28 d'octubre de 1945.
- El socialisme és la filosofia del fracàs, el credo de la ignorància i predica l'enveja.[3][4]
- (en anglès) Socialism is the philosophy of failure, the creed of ignorance, and the gospel of envy.
- Discurs a Perth, Escòcia, 28 de maig de 1948.
Primer Ministre del Regne Unit (1940-1945)
[modifica | modifica el codi]- (en anglès) I have nothing to offer but blood, toil, tears and sweat.
- Cambra del Comuns (Westminster), 13 de maig de 1940.
- Primer discurs de Winston Churchill com a Primer Ministre del Regne Unit on preveu una guerra llarga i dura contra l'Alemanya nazi. Normalment aquesta cita es coneix com Sang, suor i llàgrimes
- Cambra del Comuns (Westminster), 13 de maig de 1940.
- Arribarem fins al final, lluitarem a França, lluitarem als mars i als oceans, lluitarem amb confiança creixent i força creixent en l'aire, defensarem la nostra illa, costi el que costi, lluitarem a les platges, lluitarem en les pistes d'aterratge, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem als turons, mai ens rendirem.[6]
- (en anglès) We shall go on to the end, we shall fight in France, we shall fight on the seas and oceans, we shall fight with growing confidence and growing strength in the air, we shall defend our Island, whatever the cost may be, we shall fight on the beaches, we shall fight on the landing grounds, we shall fight in the fields and in the streets, we shall fight in the hills; we shall never surrender.
- Discurs a la Cambra del Comuns (Westminster), 4 de juny de 1940.
- Discurs de Winston Churchill informant de la crítica situació de la guerra a França. Dies abans, el 26 de maig es va donar llum verda a l'Operació Dynamo que suposava l'evacuació de la Força Expedicionària Britànica en Dunkerque. Churchill exposa la determinació de defensar l'illa a qualsevol preu, davant l'imminent lluita contra l'exèrcit alemany en territori britànic.
- Discurs a la Cambra del Comuns (Westminster), 4 de juny de 1940.
- Mai, en el camp del conflicte humà, tants han degut tant a tan pocs.[7]
- (en anglès) Never in the field of human conflict was so much owed by so many to so few.
- Cambra del Comuns (Westminster), 20 d'agost de 1940.
- Discurs de Winston Churchill sobre el desenvolupament de la batalla d'Anglaterra i l'esforç sobrehumà dels pilots britànics de la Royal Air Force. Aquesta frase es coneix popularment com Mai tants han degut tant a tan pocs
- Cambra del Comuns (Westminster), 20 d'agost de 1940.
- La democràcia no és una puta que un home pugui recollir a peu de carrer amb una metralladora.[1]
- (en anglès) Democracy is no harlot to be picked up in the street by a man with a tommy gun.
- Discurs a la Cambra del Comuns (Westminster), 8 de desembre de 1944.
This was their finest hour (1940)
[modifica | modifica el codi]Discurs de Winston Churchill a la Cambra dels Comuns (Westminster) el 18 de juny de 1940, informant de la derrota de França i la futura guerra amb Alemanya:
- El que el general Weygand anomenava la batalla de França ha acabat. Suposo que la batalla d'Anglaterra està a punt de començar.[8]
- (en anglès) What General Weygand called the Battle of France is over. I expect that the Battle of Britain is about to begin.
- (en anglès) Hitler knows that he will have to break us in this Island or lose the war.
- Si som capaços de combatre'l, tota Europa podrà ser lliure i la vida al món podrà avançar cap a destins grans i lluminosos. Però si fracassem, llavors tot el món, inclòs els Estats Units i tot allò que hem conegut i protegit, s'enfonsarà en l'abisme d'una nova Edat Fosca feta més sinistrament, i potser més prolongadament, per les llums de la ciència perversa.[8]
- (en anglès) If we can stand up to him, all Europe may be free and the life of the world may move forward into broad, sunlit uplands. But if we fail, then the whole world, including the United States, including all that we have known and cared for, will sink into the abyss of a new Dark Age made more sinister, and perhaps more protracted, by the lights of perverted science
- Si l'Imperi Britànic i la seva Commonwealth duren mil anys, els homes encara podran dir: "Aquesta fou la seva millor hora".[8]
- (en anglès) If the British Empire and its Commonwealth last for a thousand years, men will still say, "This was their finest hour".
Atribuïdes
[modifica | modifica el codi]- (en anglès) Don't talk to me about naval tradition. It's nothing but rum, sodomy, and the lash.
- En una conversa amb el Primer Lord de l'Almirallat britànic, 1911.
- Citada amb recurrència però falsament atribuïda, la referència més antiga que es troba la del vicealmirall britànic Peter Gretton (1912 – 1992), que la va recollir al llibre Former naval person: Winston Churchill and the Royal Navy (1968). S'hi descriu que el 1911, Churchill va ordenar al Primer Lord de l'Almirallat la reconversió de la flota naval del carbó al petroli i l'ús de vaixells més petits, fet que va descontentar al Primer Lord, que el va replicar assegurant que allò faria que la tradició naval se n'anés en orris.[10] Aquesta resposta va desencadenar la famosa citació de Churchill, que també es recull amb més anterioritat al dietari The later years: 1945-1962 (1966), del diplomàtic britànic Harold Nicolson (1886 – 1968). En aquesta darrera obra, però, es reprodueix també la paraula "pregàries": «Nothing but rum, sodomy, prayers and the lash.».[11]
No obstant aquests reculls, la institució que estudia la vida del cèlebre Primer Ministre, The International Churchill Society, sosté que aquesta citació està falsament atribuïda basant-se en el testimoni de Anthony Montague-Browne (1923 – 2013), que fou el secretari personal de Churchill. Montague-Browne va assegurar al prestigiós biògraf Richard Langworth (1941 –) que li va preguntar directament a Churchill sobre aquesta citació i que ell ho va desmentir amb les següents paraules: «Jo mai vaig dir allò. Però desitjaria haver-ho fet.» («I never said it. I wish I had.»).[12][13]
- En una conversa amb el Primer Lord de l'Almirallat britànic, 1911.
- Sóc afeccionat als porcs. Els gossos ens admiren, els gats ens menyspreen, mentre que els porcs ens tracten com iguals.[14]
- (en anglès) I am fond of pigs. Dogs look up to us. Cats look down on us. Pigs treat us as equals.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Nopca, Jordi. «L'enginy de Winston Churchill, en deu frases». Ara.cat. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ Van Aken, 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Otero; Giménez, 2018, p. 60-64.
- ↑ 4,0 4,1 «“Socialism is the philosophy of failure…” – Winston Churchill». The Churchill Project - Hillsdale College, 30-07-2015. [Consulta: 2 setembre 2019].
- ↑ «Blood, Toil, Tears and Sweat» (en anglès). Londres: WinstonChurchill.org, 29-07-2010. Arxivat de l'original el 1244236104. [Consulta: 5 agost 2012].
- ↑ «We Shall Fight on the Beaches» (en anglès). The International Churchill Society, (04-06-1940) [Consulta: 17 febrer 2018].
- ↑ «The Few» (en anglès). Londres: WinstonChurchill.org, 29-08-2008. Arxivat de l'original el 1419974261. [Consulta: 5 agost 2012].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Winston Churchill Broadcast» (en anglès). Londres: BBC Archive, 18-06-1940. [Consulta: 5 agost 2012].
- ↑ Brendon, Piers. Winston Churchill: a biography (en anglès). Harper & Row, 1984. ISBN 9780060152864.
- ↑ Nicolson, Harold; Nicolson, Nigel. The later years: 1945-1962 (en anglès). 3. Atheneum, 1966 (Diaries and Letters).
- ↑ «The origins of “Rum, sodomy and the lash” – Churchill’s alleged quip about British naval tradition…» (en anglès). This day in quotes, 17-08-2012. [Consulta: 12 desembre 2016].
- ↑ «Quotes Falsely Attributed to Winston Churchill» (en anglès). The International Churchill Society, 12-12-2016. Arxivat de l'original el 1488007892. [Consulta: 1543472003].
- ↑ Jay, Antony (ed.). Oxford Dictionary of Political Quotations. Oxford: Oxford University Press, 2012. ISBN 9780199572687 [Consulta: 25 desembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Otero, Malcolm; Giménez, Santi. Il·lustres execrables. Barcelona: Rosa dels Vents, 2018. ISBN 9788416930722.
- Van Aken, Bart (ed.). Citas sobre los libros, la lectura y la escritura (en castellà). Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2017. ISBN 9788425230356.