Artur Mas i Gavarró

De Viquidites
Infotaula de personaArtur Mas i Gavarró
Artur Mas
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
31 de gener de 1956 (68 anys)
Ocupació Polític i economista
Modifica dades a Wikidata

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català. Fou el 129è President de la Generalitat de Catalunya des del 27 de desembre de 2010 fins al 10 de gener de 2016.

Citacions[modifica | modifica el codi]

President de la Generalitat de Catalunya (2010-2016)[modifica | modifica el codi]

Primer mandat (2010-2012)[modifica | modifica el codi]

Acte de presa de posessió com a President de la Generalitat (2010)[modifica | modifica el codi]

Discurs d'Artur Mas en la presa de posessió com a president de la Generalitat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el 27 de desembre de 2010.

  • Per arribar a la presidència de Catalunya, he creuat Catalunya moltes vegades. L'he creuada de llevant a ponent, de tramuntana a migjorn, l'he trepitjada, l'he coneguda a fons, l'he respirada, l'he tocada, i si em permeteu una expressió molt col·loquial, podria dir que l'he mamada.[1][2]
  • Em sento un constructor de Catalunya, un constructor del meu país, un constructor de la nació catalana.[1][2]
  • Faig front a aquesta situació d'un país farcit de problemes amb aquell lema que figura en una roda de timó de vaixell que em va regalar un modelista naval de Premià de Mar un temps enrere, i que en la seva inscripció diu: "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra".[1][2]
  • La construcció nacional de Catalunya no és una feina per a impacients, sinó que requereix –fins i tot la plenitud nacional, a la qual molts aspirem, jo també– l'esforç constant de la dedicació permanent.[2][3]
  • Avui em sento com una baula més d'aquella cadena que va començar fa més de mil anys enrere.[2][3]
Govern de la Generalitat (2010-2012)[modifica | modifica el codi]
16è Congrès de Convergència Democràtica de Catalunya (2012)[modifica | modifica el codi]

Discurs d'Artur Mas sobre el seu informe de gestió com a secretari general de Convergència en el 16è Congrès de Convergència Democràtica de Catalunya, celebrat a Reus el 24 de març de 2012.

  • Hem estat un exèrcit de resistència i això ha estat fonamental. Ens va salvar el nucli dur i no el pinyol. Érem soldats derrotats, però estem al servei d'una causa que és invencible, Catalunya.[4]
  • Si algun dia existeixen uns Estats Units d'Europa, Catalunya seria com Massachussets als Estats Units.[4]
  • Hem pujat a les barques i varem posar rumb cap a Ítaca, això és la transició nacional.[4][5]
  • Aspirem a representar la majoria del país. Que tots els estols de Catalunya, tots els seus ciutadans, ens acompanyin cap a Ítaca.[4][5]
  • Cal que Catalunya aspiri a la màxima llibertat nacional.[4][5]
  • Tenim dret a tenir aquelles estructures i poder que ens permetin garantir la viabilitat del país, la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres aspiracions de futur i els nostres somnis.[5]

Segon mandat (2012-2016)[modifica | modifica el codi]

Acte de presa de possessió com a President de la Generalitat (2012)[modifica | modifica el codi]

Discurs d'Artur Mas en la presa de possessió com a president de la Generalitat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, el 24 de desembre de 2012:

  • La Generalitat de Catalunya va néixer com una institució que tenia com a finalitat primera recaptar tributs, que després eren entregats al rei. Però sempre amb pactes, amb compensacions i amb privilegis, en llenguatge de l'època. Mai amb una forma imposada.[6]
  • Qualsevol cosa necessita uns pilars i uns fonaments, i la democràcia també; necessita els seus arquitectes, els seus juristes, i l'estat de dret és un pilar de la democràcia. Tota la resta es pot canviar, tota la resta es pot ajustar a l'evolució dels esdeveniments, de la voluntat dels pobles, sempre i quan s'expressi de manera pacífica i no violenta.[6]
  • Mes enllà de les retallades, hi ha una realitat més colpidora i més punyent, que és la nostra situació d’atur, això encara és més greu, perquè trenca moltes expectatives, moltes il·lusions i pot arribar a trencar famílies senceres. Per tant, la recuperació econòmica és essencial perquè el país vagi el màxim unit possible.[6]
  • Canviar el rumb de la història d'un país, com ens toca fer en aquest moment, és com canviar el rumb d'un gran transatlàntic, sobretot si la història d’aquest país és la història d'un país com Catalunya.[6]
  • Aquest és un país que es considera nació des de fa molts segles, que sempre ha actuat amb la mà estesa, que ha actuat amb lleialtat, amb ganes de col·laboració. Aquest seguirà sent el nostre tarannà, perquè forma part de la nostra identitat col·lectiva[6]
  • Som tots plegats protagonistes d'un moment únic de la nostra història, que ens posa a prova personalment a cadascú de nosaltres i, col·lectivament, com a país. Un moment únic no vol dir un moment plàcid, paradisíac, de color de rosa. Únic vol dir transcendent, que va més enllà de la nostra immediatesa, va més enllà d'una legislatura, d'una generació sencera.[6]
Govern de la Generalitat (2012-2016)[modifica | modifica el codi]
  • Les elits del país no han de pretendre canviar el curs de la història, sinó que han de canalitzar aquest moviment de base. No es tracta de frenar ni d’aturar, sinó de fer que surti bé.[7]
Barcelona, Octubre 2013.
Inauguració de la seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya
  • L'empresariat ha de fer de pencaire, no de senyoret, i no esperar que li resolguin les coses. El capitans miren per ells i pel conjunt.[8]
Barcelona, 14/2/2014.
Debat de Política General (setembre 2013)[modifica | modifica el codi]
  • L'encaix amb Espanya només és possible si Catalunya renuncia a ser un subjecte polític i renuncia al seu projecte col·lectiu.[9]
  • Només hi ha una solució: votar. Si una majoria vol un estat és perquè vol un país i el volt molt millor.[9]
  • Catalunya sent afecte real per Espanya, se l'estima, però ja no confia en l'estat espanyol.[9]
Consulta sobre el futur polític de Catalunya (9 de novembre 2014)[modifica | modifica el codi]
  • Això és un camp de mines, unes mines que posa l'estat espanyol. Nosaltres som els que hem de trepitjar el camp i de tant en tant has de fer un saltiró perquè, si no, t'explota la mina[10]
En una entrevista pel diari Ara, 24 d'octubre 2014.
  • El TC ens ha de suspendre alguna cosa concreta. Què ens pot suspendre, el TC? Els voluntaris? Pot suspendre els ajuntaments? No sé què pot fer. Quan sapiguem què ens impugnen, actuarem. Però no sé què poden impugnar.[11]
Durant una entrevista pel diari Ara, 24 d'octubre 2014.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Artur Mas ja és el 129è president de la Generalitat». 324.cat. Barcelona: Televisió de Catalunya, 28-12-2010. [Consulta: 24 març 2012].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Artur Mas, nou president de la Generalitat». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 27-12-2010. Arxivat de l'original el 1293801144. [Consulta: 24 març 2012].
  3. 3,0 3,1 «Artur Mas: "La plenitud nacional no és feina per a impacients"». Ara.cat. Barcelona: Ara, 27-12-2010. Arxivat de l'original el 1325636741. [Consulta: 24 març 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 March, Oriol. «Les deu frases del discurs d'Artur Mas al congrés de CDC». Ara.cat. Barcelona: ARA, 24-03-2012. [Consulta: 24 març 2012].[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «El president Mas reivindica per a Catalunya "aquelles estructures que ens garanteixin la viabilitat del país"». Barcelona: CDC, 24-03-2012. Arxivat de l'original el 1332787024. [Consulta: 24 març 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Mas i Gavarró, Artur. «Discurs del president de la Generalitat, Artur Mas, en la presa de possessió del càrrec». Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 24-12-2012. Arxivat de l'original el 1457140088. [Consulta: 9 abril 2014].
  7. Font, Marc «Els ‘lobbies’ econòmics que han frenat la consulta del 9-N». Crític, (21-10-2014) [Consulta: 30 novembre 2014].
  8. Garganté, Toni «Els 'homenots' industrials del segle XX». Ara, (15-02-2014) [Consulta: 16 febrer 2014].
  9. 9,0 9,1 9,2 Artur Mas, Motius d'un president que vol un estat propi. Diari Ara. Dijous 26 de setembre de 2013. Pàgina 5.
  10. ; Mateos, R. «Mas adverteix Rajoy sobre el 9-N: "No tenen res a impugnar». , (24-10-2014) [Consulta: 17 novembre 2014].
  11. Vicens, Laia «"El 9-N ha de ser un Dia D de la democràcia": l'entrevista a Mas a l'Ara.cat, en 10 frases». Ara, (24-10-2014) [Consulta: 20 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]