Càndid o l'optimisme

De Viquidites
Infotaula d'obraCàndid o l'optimisme
Candide, ou l’Optimisme
Frontispici de l'obra.
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Voltaire
Publicació 1759
Modifica dades a Wikidata

Càndid o l'optimisme (en francès original Candide, ou l'optimisme o més conegut com a Candide) és una novel·la filosòfica escrita per Voltaire, publicada el 1759. L'obra gira al voltant d'un jove, Càndid, que viu edenicament a un castell, adoctrinat per un filòsof dins l'optimisme metafísic de Leibniz. De sobte és expulsat d'aquest «millor dels mons possibles», descobreix el món real i va de decepció en decepció en un llarg viatge d'iniciació.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Els homes han estat fets per a auxiliar-se recíprocament.[1]
(en francès) Les hommes ne font faits que pour fe fécourir les uns les autres.
Cap. II. El que va esdevenir Càndid entre els búlgars.
  • No hi ha efecte sense causa.[2]
(en francès) Il n'y a point d'effet sans cause.
Cap. III. Com Càndid s'escapà d'entre els búlgars, i el que esdevingué. — Càndid
  • Les desgràcies particulars fan el bé general; de manera que, com més desgràcies particulars hi ha, més bé va el món.[3]
(en francès) Les malheurs particuliers font le bien général, de sorte que plus il y a de malheurs particuliers, et plus tout est bien.
Cap. IV. Com trobà Càndid el seu antic mestre de filosofia, el doctor Pangloss, i el que en vingué. — Doctor Pangloss
(en francès) La liberté peut subsister avec la nécessité absolue.
Cap. V. Tempesta, naufragi, terratrèmol, i el que esdevingueren el doctor Pangloss, Càndid i l'anabaptista Jaume.
  • Una persona d'honor pot ésser violada un cop, però el seu honor se n'enrobusteix.[5]
(en francès) Une personne d'honneur peut être violée une fois, mais sa vertu s'en affermit.
Cap. VIII. Història de Cunegunda. — Conegunda
  • Quan un hom està enamorat, gelós i fuetejat per la Inquisició, no sap el que fa.[6]
(en francès) Quand on est amoureux, jaloux, et fouetté par l'inquisition, on ne se connaît plus.
Cap. IX. El que esdevingué de Cunegunda, de Càndid, del Gran Inquisidor i d'un Jueu.
  • La mar d'aquest nou món ja es comporta millor que els nostres mars d'Europa; és més calma, els vents més constants.[7]
(en francès) La mer de ce nouveau monde vaut déjà mieux que les mers de notre Europe; elle est plus calme, les vents plus constants.
Cap. X. En quin estat desastrós Càndid, Cunegunda i la vella arriben a Cadis, i llur embarcament. — Càndid
Descripció de l'oceà Atlàntic
  • Els pobles septentrionals no tenen la sang prou ardent; no tenen la ràbia de les dones en el grau que es comú a l'Àfrica. Sembla que els nostres europeus tenen llet a les venes.[8]
(en francès) Les peuples septentrionaux n'ont pas le sang assez ardent; ils n'ont pas la rage des femmes au point où elle est commune en Afrique. Il semble que vos Européens aient du lait dans les veines.
Cap. XI. Història de la vella. — La vella
  • Les desgràcies donen drets.[9]
(en francès) Les malheurs donnent des droits.
Cap. XIII. Com Càndid fou obligat a separar-se de la bella Cunegunda i de la vella.
  • Si no trobem coses agradables, almenys trobarem coses noves.[10]
(en francès) Si nous ne trouvons pas des choses agréables, nous trouverons du moins des choses nouvelles.
Cap. XVII. Arribada de Càndid i del seu criat al país d'Eldorado, i del que hi veieren. — Cacambo
  • Dos cops a l'any ens donen uns calçotets de tela per a tot vestir. Quan treballem a les sucreres i la mola ens enganxa el dit, ens tallen la mà; quan volem fugir, ens tallen la cama; jo m'he trobat en tots dos casos. És a aquest preu que a Europa mengeu sucre.[11]
(en francès) On nous donne un caleçon de toile pour tout vêtement deux fois l'année. Quand nous travaillons aux sucreries, et que la meule nous attrape le doigt, on nous coupe la main : quand nous voulons nous enfuir, on nous coupe la jambe : je me suis trouvé dans les deux cas. C'est à ce prix que vous mangez du sucre en Europe..
Cap. XIX. Allò que els va passar a Surinam, i de quina manera Càndid va coneixer Martí.
  • Hi ha màximes que sempre aprofiten a un home de món, i que, expressades com són en versos enèrgics, es graven més fàcilment a la memòria.[12]
(en francès) Il y a des maximes dont un homme du monde peut faire son profit, et qui, étant resserrées dans des vers énergiques, se gravent plus aisément dans la mémoire.
Cap. XXV. Visita a casa del senyor Procurante, noble venecià.
  • És bonic d'escriure el que es pensa: és el privilegi de l'home.[13]
(en francès) Il est beau d'écrire ce qu'on pense : c'est le privilège de l'homme.
Cap. XXV. Visita a casa del senyor Procurante, noble venecià.
  • Sóc filosof i no em convé contradir-me, Leibniz no podia haver-se equivocat i l'harmonia preestablerta és, d'altra banda, la cosa millor del món, així com també ho són la plenitud i la matèria subtil.[14]
(en francès) Je suis philosophe: il ne me convient pas de me dédire, Leibnitz ne pouvant pas avoir tort, et l'harmonie préétablie étant d'ailleurs la plus belle chose du monde, aussi bien que le plein et la matière subtile.
Cap. XXVIII. Allò que esdevingué a Càndid, a Cunegunda, a Pangloss, a Martí, etc..
(en francès) Le travail éloigne de nous trois grands maux : l'ennui, le vice, et le besoin.
Cap. XXVIII. Allò que esdevingué a Càndid, a Cunegunda, a Pangloss, a Martí, etc..

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ Voltaire, 1982, p. 153-155.
  2. ↑ Voltaire, 1982, p. 156-157.
  3. ↑ Voltaire, 1982, p. 158-160.
  4. ↑ Voltaire, 1982, p. 161-163.
  5. ↑ Voltaire, 1982, p. 168-170.
  6. ↑ Voltaire, 1982, p. 171-172.
  7. ↑ Voltaire, 1982, p. 173-174.
  8. ↑ Voltaire, 1982, p. 175-177.
  9. ↑ Voltaire, 1982, p. 182.
  10. ↑ Voltaire, 1982, p. 192-194.
  11. ↑ Voltaire; Meler, 1989, p. 50.
  12. ↑ Voltaire, 1982, p. 227.
  13. ↑ Voltaire, 1982, p. 228.
  14. ↑ Voltaire; Meler, 1989, p. 83.
  15. ↑ Voltaire, 1982, p. 244.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Voltaire. Candide, ou L'optimisme. [s.n.], 1759. 
  • Voltaire. «Càndid o l'optimisme». A: Contes filosòfics. Barcelona: Edicions 62, 1982 (Les Millors obres de la literatura universal ; 12). ISBN 842971834X. 
  • Voltaire; Meler, Ferran (trad.). Càndid o l'optimisme (en català). Barcelona: Técnicos editoriales y consultores, 1989. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Càndid_o_l%27optimisme&oldid=119506»