Vici

De Viquidites
Vici
Alegoria de la Virtut i el Vici de Veroneses
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Vici és tota aquella pràctica o hàbit que es considera immoral o degradant en una societat. Amb menys freqüència, la paraula també pot referir-se a una falta, a un defecte, a una malaltia o només a un mal hàbit, però per suposat, en cap d'aquests casos l'ús de la paraula pot considerar-se objectiva i imparcial.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Una necessitat de la qual es fa un plaer, s'anomena un vici.[1]
Francesc Pujols per ell mateix, 1967. — Francesc Pujols

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la vellesa, tots els vicis s'agarra.[2]
  • Ase vell, carregat de vicis.[2]
  • Bon exercici, cura de tot vici.[2]
  • Contra el vici de pidolar, hi ha la virtut de no donar.[2]
  • Costa més mantenir un vici que donar carrera a un infant.[3]
  • Costa més alimentar un vici que dos fills.[2]
  • El lleure és la causa de tots el vicis.[2]
  • El mal de vici porta a l'hospici.[2]
  • El que no tinga diners, que no mantinga vicis.[2]
  • El que té diners, té vicis.[2]
  • El vici, duu al precipici.[2]
  • Els vicis no necessiten mestre.[2]
  • Els vicis no s'han de deixar créixer.[2]
  • Jovenesa viciosa, vellesa penosa.[2]
  • L'ira és un vici, que fa perdre el judici.[2]
  • La sang s'hereta i el vici s'apega.[2]
  • La temprança allarga la vida, el vici l'escurça.[2]
  • La virtut va coronada de flors; el vici, d'espines i dolors[2]
  • Vici arrelat, tard arrancat.[3]
  • Vicis i disgusts maten molta gent.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bladé Desumvila, Artur. Francesc Pujols per ell mateix. Pòrtic: Barcelona, 1967. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 abril 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vici». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.