El dimarts és el segon dia de la setmana.
Déu digué: "Que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes aigües de les altres". I fou així. Déu va fer, doncs, el firmament, que separa l'aigua de sota el firmament i la de dalt del firmament, i Déu veié que estava bé. Déu anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia segon.[1]
Gènesi (1, 6-8).
Cada dimarts porta el seu mal.
Cada dimarts té el seu diumenge .[3]
Començar una feina en dimarts, mala cosa.
(var.) Començar una feina en dimarts, mala sort .
Dels dimarts Déu ens lliuri.
Dimarts, a comprar naps .[5]
Dimarts, a passejar els gats .[5]
Dimarts, els pescadors tiren els arts.[5]
Dimarts, es burjons llargs.[5]
Dimarts, faves a grapats.[5]
Dimarts, mitja festa.
Dimarts, ni embarcats ni casats.[5]
Dimarts, pels seus pecats, la vella no fila.[5]
En dilluns i en dimarts, no t'hi casis ni t'embarcs.[5]
Entre dilluns i dimarts, molt poquet avançaràs.[5]
Nadal en dimarts, mal pels sembrats .[5]
No hi ha cap dimarts sense pluja.
Per als desgraciats, tots los dies són dimats.[5]
Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja.[5]
Quan un home és desgraciat, tots els dies són dimarts.[3]
↑ «Gènesi ». A: La Bíblia . Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 8 juliol 2012].
↑ 3,0 3,1 Sevilla Muñoz , J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar , M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe ». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 27 abril 2024].
↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «dimarts ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.